«Apreneu de Mi, feu-vos deixebles meus!» (Mt 11,29)

El Diumenge de Passió, o dels Rams, ens fa entrar a la gran Setmana Santa dels cristians. Entrem-hi seguint el nostre Rei, que venç en la Creu; entrem-hi amb coratge, humilment, amb anhel de ser salvats i d’aprendre novament la gran lliçó de l’Amor més gran, el que dona la vida. Jesús ens va dir «Veniu a Mi tots els qui esteu cansats… Apreneu de Mi, feu-vos deixebles meus, que sóc benèvol i humil de cor… el meu jou és suau i la meva càrrega lleugera!» (Mt 11,28ss.). Ens ha mirat amb compassió i ens ha volgut com a deixebles seus, «evangelitzadors amb esperit» (cf. Evangelii Gaudium, cap. 5è).

«Hosanna a Jesucrist!», cridem els seguidors de Crist aquest diumenge que obre la gran setmana dels cristians. Era i és una pregària de súplica i un crit de lloança a Déu. Ho van dir els infants dels hebreus i ho continuem fent nosaltres: supliquem i lloem, mentre fem processó amb palmes i rams d’olivera. Lloem el Rei dels màrtirs, el que es dona en rescat de tots els homes i dones del món.

Avui Jesús ens diu: «Vine amb Mi, segueix-me fins a donar la teva vida com Jo, estima molt, del tot; el meu Pare no t’abandonarà mai, ni que t’arribés una gran creu com la meva… No t’espantis per les creus que trobaràs. Jo he vençut. Després de Mi, qui mori amb fe i confiança, viurà; qui estimi, no quedarà oblidat; qui demani perdó, serà sempre escoltat… i obtindrà misericòrdia». Així ens atreu Jesús en aquests dies Sants de la Setmana que inaugurem amb la joia dels infants que aclamen amb senzillesa el seu Salvador. Diguem-li també nosaltres, sense vergonya, pels carrers: «Hosanna, Senyor! Gràcies per la teva mort redemptora. Recorda’t de nosaltres, salva’ns i dona’ns vida per sempre.»

La Setmana Santa ens porta un major contacte amb la família, la visita als nostres pobles i podrem gaudir de laprimavera després del llarg hivern. Que no deixi de tenir també un sentit profund, reflexiu i contemplatiu. El Crist ens torna a venir a trobar amb la seva Passió, que avui llegim sencera segons Sant Marc, i amb la memòria sacramental de la seva Mort i Resurrecció. Tots els nostres sofriments se’ls fa seus, i els omple de llum i de sentit: sofrir amb amor, és vèncer; i anar donant la pròpia vida per amor,és regnar, és viure-la de debò.

Potser aquestes veritats xoquen amb la manera de veure les coses que bastants tenen, ofegats en una nova mentalitat pagana, on compten poc les persones i molt en canvi el tenir i l’individualisme. Que ens facin reaccionar. No podem plegar-nos a una vida sense fe, distrets de Déu i del pròxim. Aquest Diumenge de Rams i de Passió, i els dies sants de Dijous i de Divendres, amb el silenciós Dissabte Sant, el Senyor ens vol atreure, de nou, cap a una gran lliçó: la del seu amor fins a l’extrem. Una lliçó que només s’aprèn i es va entenent, en la mesura que es va practicant. I tot queda recollit i lliurat en l’Eucaristia, sagrament de la Pasqua.

Sense Déu no valem res, no podem fer res. Santa Setmana, i que ens sigui culminació de la Quaresma i vivència de la Pasqua!