El mot d’aquesta setmana és segurament el més conegut de la llengua afrikaans, que ja és una trista gràcia, també. I alhora una mena de paràbola històrica.
Segurament el primer que ens ve al cap quan ens mirem aquest mot de prop és la sorpresa d’entendre’l. Que curiós, potser heu pensat alguna vegada, que jo comprengui una paraula d’un idioma que em queda tan lluny, oi? Però és que en realitat no ens en queda tant, de lluny. L’afrikaans és una llengua sorgida a partir del neerlandès que els colons holandesos van dur al segle XVII a l’Àfrica més meridional. El mot mateix vol dir africà en neerlandès. Allò que confereix a apartheid aquest aspecte exòtic és el sufix, que efectivament és saxó; però l’arrel del mot és llatina i correspon al mateix verb nostre apartar, que prové de part (pars, partis). Com gairebé totes les llengües germàniques, el neerlandès va rebre no poca influència del llatí, i les particularitats del procés d’expansió colonial de les potències europees van completar aquesta carambola: que a Sud-àfrica i Namíbia avui dia encara sigui oficial una llengua que ens permet captar si més no el sentit primer d’una part del seu vocabulari.
En realitat si ens capbusséssim en la família de part, podríem arribar força lluny, perquè és una de les més nombroses: s’acosta al centenar de derivats. Des d’una bona colla de verbs (apartar, impartir, departir… i partir, que al seu torn també mostra gran productivitat, amb una trentena de fills) fins a tota mena de substantius. Però com que n’hi ha masses, em limitaré a compartir-ne un (un verb, per cert, molt de moda) que té una gràcia especial. Es tracta de partiquí. Oi que no l’havíeu sentit mai? Resulta que, en el camp de l’òpera, designa un cantant o actor que executa una part poc important d’una obra, i la gràcia (encara més que la sonoritat mateixa, que ja en té força) rau en l’origen. Nosaltres l’hem pres del castellà partiquino, amb el mateix significat, i aquest de l’italià particina, ‘part secundària d’una obra teatral’, perquè en aquesta llengua parte també té el significat de ‘paper en una obra teatral o cinematogràfica’. Segons l’etimològic, “la pronúncia ultraitalianitzant [això que aquí ens agrada tant] hi va fer la resta”.
Fa de mal acabar, la peça d’avui. De la mateixa manera que als neerlandesos segurament els sap greu que la paraula més coneguda de l’afrikaans sigui apartheid, estaria bé que als espanyols també els fes vergonya que certs polítics seus la facin servir per agredir els catalans. Però segurament això és demanar massa.
