Les anemones es poden classificar en tres grups: de flor de primavera, de flor de tardor i les espècies mediterrànies, que floreixen a l’hivern com a plantes d’interior i a l’estiu a l’aire lliure.

• Les anemones primaverals resisteixen perfectament l’hivern, i agraeixen els llocs amb una bona ombra. Si hi ha gelades fortes, caldrà cobrir les plantes. Totes les espècies es planten a la tardor, a 8 cm de fondària, en terra porós i ric en humus i en un lloc amb una mica d’ombra. Són de fulla perenne i floreixen sovint a començaments de març.

• Les anemones de tardor es distingeixen per les seves esplèndides flors de colors pàl·lids. Prosperen millor en llocs amb ombra, en terra fangosa i rica en humus. Però la terra mai no ha d’estar molt seca. Es reprodueixen per divisió o per capficats d’arrels. Es poden combinar amb falgueres i plantes baixes.

• Les espècies mediterrànies es desenvolupen a partir de tubercles i necessiten una terra molt rica en humus. Com que els tubercles es trenquen amb facilitat, és important tenir en compte que cal plantar-los amb precaució. Quan s’apropa l’hivern s’han de cobrir les plantes.

Per Tot Sant Cugat

Foto: Feny83