Em va fer gràcia, per interessant i al mateix temps tramposa, una resposta de Mariano Rajoy, el president espanyol, sobre la possibilitat d’una independència a Catalunya. Considerava (i ho va dir al 2014) que, entre molts altres problemes, anava en la direcció contrària a la integració mundial. Segons assegurava, estem anant a una mena d’Estats Units del món i, per això, afegia que era ridícul voler crear nous estats. Estic d’acord amb ell en aquest aspecte, però també voldria recalcar que l’enfortiment dels estats nació a costa de les entitats subalternes (com comunitats autònomes i municipis) que ell i el seu govern han pretès practicar també va en contra d’aquesta tendència. Renunciar a sobirania estatal per donar-la a organismes internacionals com la UE o l’ONU crec que és positiu, però és negatiu, recuperar poder de les institucions intermitges entre els ciutadans i l’estat. Entre altres raons perquè és ineficient.

De totes maneres, volia comentar això perquè avui en dia sembla que les coses van en una altra direcció, sobretot a Europa. Parlem, evidentment, del Brexit, la marxa del Regne Unit de la UE i dels problemes de Brussel·les amb les negatives d’alguns estats membres de l’Europa Oriental (però no únicament) a acollir refugiats sirians. La Unió Europea sembla en hores baixes ja que no pot contrarrestar els nacionalismes, especialment els d’estat, que s’hi oposen.

Però crec que aquesta resistència s’afeblirà en els propers anys perquè hi ha poderoses forces que ens porten (molt lentament) a aquests Estats Units d’Europa i també del món. I la més rellevant és la creixent integració de les economies que necessiten reguladors també globals. Però també l’experiència del que ha estat una integració més gran. Un exemple molt simple el trobem a Irlanda. La pertinença de la Irlanda del Nord britànica i la resta de l’illa a la UE va facilitar que no hi hagués fronteres i els irlandesos dels dos costats es poguessin moure lliurement. Això ha fet millorar l’economia dels dos territoris però també les relacions personals, en un indret on hi ha hagut forts conflictes identitaris. Ara que l’Irlanda del Nord britànica haurà d’abandonar la UE, tornaran a aixecar-se les fronteres? Si així passa, molts recordaran aquest temps passat com a gloriós i voldran tornar-hi. I només és un dels exemples dels beneficis de la integració. Perquè el retorn als vells països no resoldrà la creixent polarització entre rics i pobres que ha fet esclatar les revoltes contra una major globalització. Només ho podrà fer una globalització més democràtica i justa.