Andorra és el primer estat que reconeix la República Catalana, tres dies després d’haver-la proclamat el Parlament i el Govern del país veí el 27 d’octubre de 2017, segons es pot llegir a “El dinovè protocol”, la darrera novel·la d’Àlvar Valls. El reconeixement té lloc després d’un consell de ministres convocat d’urgència un diumenge al matí, presidit per Antoni Martí, amb un Govern poc motivat, però forçats a fer-ho després que ho hagi demanat la cúria vaticana per mitjà del copríncep bisbe.

“El dinovè protocol” (ed. Voliana) és una novel·la ucrònica que, a través d’una trama viscuda per una periodista de televisió i un càmera freelance, narra el que haurien pogut ser els cinc primers dies de l’Estat català. El llibre es configura com un thriller en què l’autor no estalvia sobresalts, com, entre altres, un gran sabotatge als “Piolins” ancorats al port de Barcelona, la intervenció de l’exèrcit espanyol mitjançant raids aeris i tancs, la declaració de l’estat de setge, les ràtzies de la guàrdia civil i la policia nacional, la realització de detencions massives o l’habilitació de l’estadi del Barça com a camp de concentració.

El llibre ha estat presentat aquest dimarts a La Fada Ignorant pel periodista Andrés Luengo i per l’autor, en un format d’entrevista oberta. Com era d’esperar tenint en compte els pensaments diametralment oposats de Luengo i Valls pel que fa al Procés català, el primer va plantejar al segon preguntes en la línia i arguments de l’unionisme, mentre que el segon va defensar no solament les situacions de ficció narrades en la novel·la, sinó també el seu pensament personal o el mateix Procés quan li era qüestionat ideològicament. Sense arribar a un duel dialèctic pujat de to, l’“estranya parella”, com va qualificar algú el binomi Luengo-Valls, va protagonitzar moments tensos, com quan el primer va afirmar que en la novel·la els líders són pintats “més alts, més rossos i més llestos que els models de carn i ossos” i l’autor li va replicar preguntant-se si no estava “banalitzant el nazisme”. O com va qualificar de “gran mentida” i de “fracàs” el 27-0 i que “havia estat un engany que us vau empassar amb credulitat infantil” i Valls li va replicar recordant-li l’“enorme greuge” del “a por ellos”. Sí que l’autor va admetre, però, que la seva novel·la tenia un alt grau d’autocrítica des del moment que el Puigdemont de ficció declara que “Sense el dinovè protocol tot hauria estat fum”, sent el dinovè protocol un voluminós document que conté les directrius a seguir per implementar la República des del minut zero, protocol que en la realitat no va existir.

Malgrat els moments tensos, els dos periodistes, que van coincidir a qualificar la seva relació “en un grau intermedi entre coneguts i amics”, van tancar l’acte amb un gest de distensió consistent a fer-se mútuament uns regals significatius i malintencionats: un exemplar de la Constitució espanyola per part del presentador a l’autor i un llacet groc en la direcció inversa. I el “duel” Luengo-Valls va acabar en taules.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada