Un informe sobre la situació de les presons dels països membres del Consell d’Europa situa Andorra en el tercer lloc en ràtio de presos per habitants, després de San Marino i Liechtenstein. Amb dades del setembre del 2011, l’informe calcula que a Andorra hi ha una ràtio de 42,3 presos per cada 100.000 habitants, i també indica que és el segon país amb una densitat més baixa de presos en relació a la capacitat de les institucions penitenciàries, amb un 28,8% d’ocupació.

L’informe anual del Consell d’Europa sobre l’estat de les institucions penitenciàries, publicat aquest divendres, situa Andorra com el tercer país amb menor ràtio de presos per cada 100.000 habitants. Amb un total de 36 presos registrats en data 1 de setembre del 2011, la ràtio per cada 100.000 habitants se situa en 42,3, una xifra només per sobre de San Marino, amb 6,2 i de Liechtenstein amb 36. La mitjana dels països del Consell d’Europa, però, se situa en 154 presos per cada 100.000 habitants, i de fet, els països veïns se situen per sobre del centenar, França amb 111,3 i Espanya amb 158,3.

A més de la ràtio, Andorra també destaca per la baixa densitat de presos en relació a la capacitat de les seves institucions penitenciàries, que amb 36 presos i una capacitat de 125 places se situa en 28,8%, mentre que la mitjana dels estats membres del Consell d’Europa és de 99,5% d’ocupació. Només té una densitat més baixa San Marino, que se situa en el 16,7%. En canvi, Liechtenstein té una densitat molt més alta perquè tot i que només hi ha 13 presos, la seva capacitat és de 20, i per tant es troba amb una ocupació del 82,3%.

Pel que fa a les edats, l’informe assenyala que la majoria dels presos d’Andorra estan entre els 30 i 40 anys, tot i que n’hi ha de totes les franges d’edat.

El Principat també es diferencia d’altres països per tenir un elevat percentatge de dones preses en relació als homes. El 16,7% dels presos d’Andorra són dones, mentre que la mitjana dels països del Consell d’Europa és del 5,3%, i només el supera Mònaco amb el 31,3%.

D’altra banda, el nombre de presos estrangers, que són 25, també és molt significatiu al Principat, situant-se com el segon estat amb major percentatge de presos estrangers, amb un 69,4%, després de Mònaco que compta amb el 93,8%. D’aquests presos estrangers, a més, el 96% són provinents de països de la Unió Europea.

L’estudi, que fa servir dades del setembre de 2011 també indica que dels presos, la majoria es troben en situació de presó preventiva, i dels condemnats, la major part ho són per delictes relacionats amb drogues o robatoris. A més, la majoria de les penes són d’entre un i cinc anys.

Amb dades més antigues, del 2010, l’estudi també calcula la despesa que suposen els presos, i assenyala que hi ha una despesa de 174 euros per dia i pres, una xifra que està per sobre de la mitjana, que és de 94 euros per dia i pres, però per sota d’altres països com San Marino que se situa en 750 euros per dia i pres, i també per sota de països com Suècia, Dinamarca, Irlanda, Liechtenstein, Luxemburg, Països Baixos o Noruega.

3 comentaris

  1. Nomès els politics???????????? i els bancs???????????? i les 4 famílies amb 4 duros, amb el seu respectiu monopoli comercial??????? estem tornan enrera, que tenim que fer nosaltes, els fills dels emigrants que van venir als anys 60/70, marxem al poble dels nostres pares???????? si la majoria sóm andorrans i per entrar a Espanya tenim que fer una paperassa de Déu, perquè després et trobis que les persones que venen de Àfrica (per dir un país) tenen més drets que tú encara que la teva família sigui espanyola. Estem en una “RATONERA” sense sortida, sense futur, i lo que és pitjor no veiem cap llum al fons del túnel. Que esperen aquests polítics, a que es tirem al riu Valira amb els nostres fills com fan al país del costat, que algú agafi un arma i faci com a Itàlia, quin futur hens espera, i pitjor quin futur li podem donar als nostres fills……….

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada