Andorra celebra per primera vegada el Dia mundial de la vida silvestre

El  Ministeri de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat ha organitzat, per primera vegada, la celebració del Dia mundial de la vida silvestre a Andorra. Amb activitats coordinades pel Centre Andorra Sostenible a Illa Carlemany, s’ha volgut sensibilitzar envers aquest tema els més joves.

La ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó, ha participat en les activitats i ha destacat la voluntat del Ministeri de posar en valor la protecció de les espècies de fauna i flora més amenaçades. Així, en l’exposició que es pot veure avui i demà al centre comercial Illa Carlemany es presenten quatre espècies representatives de la fauna d’Andorra: la llúdriga, el trencalòs, el gall fer i la salamandra.

Tal com ha recordat Calvó, el lema d’aquest any és “Escoltem les veus dels joves”, i és en aquest sentit que es treballa especialment la sensibilització dels joves en la conservació de la biodiversitat. Així, durant el 2016 s’han treballat les qüestions de biodiversitat de manera més destacada al Ministeri i prop de 1.000 alumnes han gaudit de jocs i tallers relacionats amb aquests temes a través de les activitats del Centre Andorra Sostenible. A més, els tècnics del Departament visiten anualment les aules dels centres escolars per sensibilitzar sobre les espècies i hàbitats, i els Banders fan sortides sobre el terreny amb els escolars per observar els animals i exposar la feina de protegir la vida silvestre.

La sensibilització envers la fauna silvestre s’emmarca en l’estratègia nacional de biodiversitat que es va presentar a finals del 2016 a la Conferència de les parts del Conveni de Biodiversitat, a Mèxic. A més, es donarà continuïtat a aquestes accions amb la futura participació de la ministra a les jornades del Conveni del paisatge que tindran lloc a Estrasburg a finals de març.

Les activitats de celebració i sensibilització d’aquest divendres s’han concertat al centre comercial Illa Carlemany, on alumnes d’Estètica del centre de formació professional d’Aixovall han pintat els nens i nenes dels animals representatius que es volen donar a conèixer. A més un plafó divulgatiu ofereix informació sobre aquestes espècies.

Trencalòs (Gypaetus barbatus)
Aquest ocell que viu als Pirineus és el nostre rapinyaire més gran: pot arribar a fer 2,8 metres d’envergadura. Gràcies a la seva mida i a la cua en forma de rombe, es fàcil reconèixer-ne la silueta en ple vol. Els ulls blancs envoltats d’una corona vermella i la barba negra són els seus trets més característics, a més del color ataronjat del cap, el coll i el pit en el cas dels adults. Aquest no és el color natural de les seves plomes, que són blanques, sinó que l’adquireixen en banyar-se en aigües riques en ferro.
El trencalòs és una espècie en perill d’extinció i protegida a Andorra que els últims dotze anys ha aconseguit criar quatre polls a les nostres muntanyes, el més recent tot just l’any passat.
Sabies que?
El trencalòs és l’únic ocell del món que menja ossos, concretament el moll de l’os. I ho fa d’una manera molt particular, ja que tot i tenir el coll elàstic per empassar-se ossos petits o mitjans, els grans no se’ls pot empassar directament. Així doncs, els agafa amb les urpes, vola per sobre d’una tartera i els deixa caure perquè s’estavellin. A vegades ha de repetir l’operació fins que es trenquen!

Llúdriga (Lutra lutra)
La llúdriga és un mamífer que viu en el medi aquàtic. Tot i ser un animal gran (pot arribar a fer 1,2 m de llarg del cap a la cua i pesar fins a 11 kg), el seu cos allargat, la seva cua i les membranes que té entre els dits en fan una molt bona nedadora a l’hora de viure i alimentar-se a l’aigua (a Andorra principalment hi pesca truites, però també petits crustacis o granotes).
Sembla que les llúdrigues van desaparèixer d’Andorra amb els aiguats de l’any 1982 i no va ser fins als primers anys del segle xxi que es van anar recopilant indicis del seu retorn progressiu. Actualment es pot dir que és present en tots els rius del país. Un factor que ha contribuït a la recuperació és la millora de la qualitat de l’aigua dels rius (hàbitat, disponibilitat d’aliment, etc.).
Sabies que?
La llúdriga és una espècie particularment discreta, es desplaça quasi exclusivament de nit i gairebé sempre dins de l’aigua. Ben poques vegades es pot observar durant el dia i, en tot cas, és molt difícil de veure-la pel color del seu pelatge, que la dissimula entre les pedres del riu.
Per això el seu seguiment i estudi es fan sovint gràcies als rastres que deixa, particularment la femta, que és molt característica per l’aspecte i l’olor forta que desprèn (recorda el peix fresc i la mel) i perquè les situen en llocs estratègics i força visibles del riu (pedres, troncs…). Gràcies a aquests rastres, les llúdrigues es comuniquen, marquen el territori, etc.

Gall fer (Tetrao urogallus)
El gall fer o gall de bosc ha estat des de temps immemorials l’espècie més emblemàtica dels boscos pirinencs. Mascles i femelles són molt diferents: el mascle és molt més gran i té una coloració que va del gris fosc al marró i el negre, amb reflexos verd metàl·lic i una característica cella de color vermell. Les femelles són més petites i passen força més desapercebudes gràcies al seu plomatge marronós amb taques.
Es tracta d’una espècie protegida a Andorra i arreu dels Pirineus a causa de les seves petites poblacions i dels factors que les amenacen, principalment la pèrdua d’hàbitats (boscos de coníferes de l’estatge subalpí amb sotabosc ric en fruits com nabius, gerds, etc.), però també les molèsties derivades de la gran freqüentació humana dels boscos, especialment a l’hivern, quan el gall fer necessita més tranquil·litat.
Sabies que?
El gall fer és un animal solitari durant gairebé tot l’any, però quan arriba la temporada de reproducció, entre el maig i el juny, els mascles es reuneixen en clarianes del bosc a primeres hores del dia i al final de la tarda, i canten per atraure i festejar les femelles. Els cantadors, nom que reben aquests espais, són sempre els mateixos, any rere any. Un cop acabada la cerimònia de reproducció, els mascles tornen a la seva vida solitària i les femelles es dedicaran a pondre els ous i criar els pollets.

Salamandra (Salamandra salamandra)
És un amfibi amb cua, d’uns 15-18 centímetres de longitud, que viu en boscos de la muntanya mitjana, especialment en els espais més obacs, frescos i humits. És difícil de veure-la, ja que té hàbits nocturns, però alhora és molt fàcil de reconèixer gràcies a la seva característica coloració negra i groga i als seus moviments lents i pausats.
Les salamandres són una espècie protegida ja que, com el conjunt dels amfibis, són animals molt sensibles a l’alteració dels seus hàbitats, tant a la destrucció dels espais on viuen com a la contaminació dels punts d’aigua que els són necessaris per viure.
Sabies que?
La tradició popular considera les salamandres animals màgics. Però més enllà de mites i llegendes, el que sí que és cert és que tenen unes glàndules darrere el coll que desprenen unes secrecions que els serveixen per mantenir a ratlla els seus depredadors, ja que tenen efectes irritants. De fet, la seva coloració tan cridanera és un bon senyal d’alarma d’aquesta toxicitat per indicar a la resta d’animals que és poc recomanable que intentin menjar-se-la.

TOTES LES NOTÍCIES