american-honey-2

La  britànica Andrea Arnold s’emmotlla al format de la road movie en el seu primer film rodat als Estats Units, “American Honey”. Però l’adaptació d’aquest format genèric específicament americà no li suposa cap entrebanc ja que no oblida el seu estil directe, nerviós, enèrgic i audaç de filmar al servei, ara, d’un grup de joves venedors de subscripcions a revistes a domicili, porta a porta.

En un repartiment coral, amb molts intèrprets no professionals, sobresurt la història personal de la protagonista encarregada d’obrir el film, Star (Sahsha Lane), una jove de família disfuncional captada pel venedor expert del grup, Jake (Shia LaBeouf). Ambdós protagonitzant una apassionada història d’enamorament plena d’arestes i convulsions, que va de l’amor al desamor, de la passió i el desig a l’aprofitament i l’engany, una relació sempre oberta als imprevistos i propensa a la inconclusió.

Predomina la visió nihilista d’un grup de joves que viuen en la carretera, sense somnis, sense present i sense futur. Un grup de perdedors que viuen al límit, al moment, despreocupadament i salvatgement, com una versió degradada, caòtica i tòxica de la clàssica figura del venedor comercial ambulant, del viatjant. Aquest mosaic juvenil heterogeni actua sovint també com a musical gràcies a la proliferació de temes i cançons amb els quals s’identifiquen tots ells.

La pel·lícula, molt propera al documental, funciona com a retrat de l’Amèrica dels somnis trencats a través d’aquest conjunt d’adolescents desarrelats i perpètuament penjats. Un periple en la carretera focalitzat sovint en l’ambient de gresca que es viu en la furgoneta però pautat per algunes escenes importants que ajuden a esbossar també la radiografia d’un país conformat per famílies benestants cristianes, grangers blancs rics, treballadors petroliers amb sous increïbles o barriades de gent blanca marginal.

Una realització desbordant que denota una personalitat creativa farcida tant d’originalitat i risc, com de distinció i bellesa plàstica. Tot i que la trama és sovint redundant, destaca pel seu torrent d’imatges i textures de to impressionista, sovint feta d’instants fugissers, de sensacions copsades. Una cineasta que amb “American Honey” confirma una estètica rabiosament inconfusible de filmar després de les seves rugents i viscerals pel·lícules “Red Road” (2006) i “Fish Tank” (2009).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada