“Incita al silenci, a la meditació, malgrat que la instal·lació es troba enmig de l’enrenou de la Biennal de Venècia”. Amb aquestes paraules defineix la comissària Míriam Ambatlle l’obra ‘Murmuri’, que l’artista Eve Ariza exposa al pavelló d’Andorra. L’obra d’Ariza és una reflexió sobre un llenguatge universal i sobre l’origen de les formes i els sons. La instal·lació que es pot veure a Venècia parteix de la idea “que som el que parlem, parlem molt i actuem poc, i porto deu anys treballant amb un projecte que es diu ‘bla’ o lluitant contra el ‘bla'”, en referència al ‘blablabla’, un discurs buit de contingut. “Aquestes peces són receptores i emissores, reben el ‘bla’, les paraules i les transformen en freqüències, anul·len el sentit i es queden amb l’essència”, ha il·lustrat Ariza. La ministra de Cultura, Joventut i Esports, Olga Gelabert, ha destacat que aquesta participació a la Biennal és un esforç important per al Principat, però ha remarcat que és “un aparador per a Andorra com a país però també per als artistes”.

L’obra d’Eve Ariza a la Biennal d’Art de Venècia, ‘Murmuri’, és una reflexió sobre un llenguatge universal i sobre l’origen de les formes i els sons. Ariza dona suport a la seva proposta a la Biennal amb la multiplicació de la forma mil·lenària del bol, una de les primeres creacions humanes, amb una utilitat concreta i que al pavelló d’Andorra es presenta amb més de 9.500 unitats en fang cuit que entapissen els seus murs.

Fets a mà per l’artista, intervé modelant la base del bol donant-li l’aspecte d’una boca de la qual s’escapen els “murmuris”, de manera que l’essència utilitària de l’objecte desapareix i es converteix en un símbol de la connexió interhumana. Des d’un petit poble de França, Sainte Colombe sur l’Hers, Ariza va produir les peces que ara es veuen a la instal·lació veneciana i allà es va ocupar d’aquesta transformació de l’argila tova en un objecte transmissor, en expressió de la comissària de la mostra, Míriam Ambatlle.

“Com si es tractés d’un acte de rebel·lió tranquil·la en un món de l’art contemporani on regna el frenesí, Ariza es permet el luxe o la imperiosa necessitat d’escoltar i viure al ritme del fang”, relata Ambatlle sobre el procés de producció de les peces en un entorn natural i en silenci. Els sons que s’escolten al pavelló, així com les paraules pronunciades pels visitants, provoquen una vibració que amb prou feines és perceptible, però que “incita al silenci, a la meditació, malgrat que la instal·lació es troba enmig de l’enrenou de la Biennal de Venècia”, segons Ambatlle.

“És un flux màgic, un flux de vida. És una instal·lació formada per 9.500 peces ceràmiques que he tornejat amb el torn de manera tradicional”, ha dit l’artista. “He treballat amb diverses pastes ceràmiques tenyides amb òxids colorants naturals que he anat barrejant entre elles i he jugat amb les temperatures de cocció per obtenir diferents tons que corresponen als tons de les pells dels humans des de l’origen fins avui”, ha afegit.

La instal·lació es visita en un recorregut circular “i comença pel color negre, el dels ancestres, són les peces que representen l’origen de la humanitat”, ha continuat Ariza. “Llavors dones la volta en sentit circular pel pavelló i acabes pel centre, que és el color més claret o groguenc, el color que trobem al nord d’Europa als llocs més allunyats de l’origen de l’ésser humà”, ha proposat l’artista.

Ariza ha explicat que parteix de la idea “que som el que parlem, parlem molt i actuem poc, i porto deu anys treballant amb un projecte que es diu ‘bla’ o lluitant contra el ‘bla'”, en referència al ‘blablabla’, un discurs buit de contingut. “Aquestes peces són receptores i emissores, reben el ‘bla’, les paraules i les transformen en freqüències, anul·len el sentit i es queden amb l’essència”, ha il·lustrat Ariza.

Segons l’autora de ‘Murmuri’, “no importa de quin país siguem, de quina cultura vinguem, quin idioma parlem, tots deixem anar paraules i a canvi rebem les mateixes freqüències”.

A la presentació del pavelló hi ha assistit la ministra de Cultura, Joventut i Esports, Olga Gelabert, que ha destacat la importància de la presència del Principat a la Biennal d’Art de Venècia, que està considerat l’esdeveniment més important del món de l’art contemporani. “Per a Andorra és un impuls econòmic perquè som un país molt petit i el fet de portar artistes aquí a Venècia ens suposa un esforç important”, ha reconegut la ministra. “Sí que és veritat que és un aparador per a Andorra com a país però també per als artistes, per donar-se a conèixer perquè som petits però no significa que no tinguem cultura i que no tinguem artistes molt bons”, ha afegit.

(Text i foto: ANA)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada