El Campionat d’Espanya de Resistència (CER) va mantenir la incertesa fins que va finalitzar l’última carrera. Amàlia Vinyes, en aquesta ocasió amb el seu germà Joan com a company, i els també pilots de Baporo Motorsport, Yuri Makushin-Pol Rosell, van ser els grans protagonistes d’una jornada en la qual fins i tot la pluja va voler posar el seu gra de sorra perquè tot resultés més emocionant. Amàlia i Joan Vinyes van acabar la primera carrera en la segona posició de la Divisió 2 (D2) mentre que els seus rivals van entrar en la quarta plaça. Amàlia ampliava la diferència però no era suficient. En la carrera que tancava el campionat, disputada amb asfalt mullat, va haver-hi molta tensió però al final el triomf assolit pels germans Vinyes va resultar decisiu per a la consecució del títol.
Com comentàvem, en aquesta ocasió, la climatologia sí que va obligar als pilots a realitzar esforços suplementaris, en les mànigues inicials del meeting pel fred i a la recta final per la pluja que va caure. En la primera carrera de la Classe 1 (Cl1), els participants van patir per mantenir el cotxe en la pista, sobretot, els primers 30’ de cursa. La carrera final es va disputar amb pneumàtics d’aigua.
Els entrenaments lliures (50’ + 50’), van estar marcats per l’ambient fred que hi havia en l’escenari madrileny. Era complicat escalfar correctament les rodes i això es notava en la gran quantitat de virolles i sortides de pista que es van produir. En alguns casos, la direcció de carrera es va veure obligada a parar als participants en el pit-lane (bandera vermella en pista) per treure algun cotxe que havia quedat en algun lloc compromès.
Amb aquest panorama, els germans Vinyes es van centrar a rodar material per a les carreres de la jornada següent, un fet habitual, i a recordar algunes de les traçades compromeses que té el sempre complicat circuit del Jarama. Amàlia feia aquest comentari en finalitzar les tandes de lliures: Com sempre en els lliures hi ha massa cotxes en la pista, aquesta circumstància en el Jarama encara complica més qualsevol intent de prova que vulguis fer. Malgrat tot crec que estem preparats per fer-ho bé en els cronometrats.
Cal recordar que en els entrenaments lliures coincideixen en la pista tots els vehicles que disputen el CER, És a dir als més potents de Cl1, als de prestacions inferiors emmarcats a les classes 2 i 3.
Tal com comentava Amàlia, tot estava preparat per disputar els entrenaments oficials (20’ cada pilot), i ho van demostrar. Joan va disputar la primera màniga i va parar el crono en 1’39”222, en el seu primer intent de volta ràpida: Durant bona part de la sèrie va encapçalar la classificació, al final la pole-position d’aquesta primera màniga va ser pel VW Sirocco de Miguel A. de Castro. Joan donava per excel·lent el resultat de cara a la primera carrera del meeting : ‘Sortirem de la primera línia de la graella i això sempre és un avantatge. Si encertem al moment de la sortida sempre hi ha la possibilitat d’encapçalar el grup de participants i provar d’establir diferències des de l’inici’.
En el Jarama, Amàlia va emular al seu germà i també va aconseguir la segona posició en la seva tanda d’oficials. La pilot andorrana va marcar un crono de 1’40”118 que li va permetre situar-se just darrere de Pol Rosell que va ser el més ràpid (1’39”855). Amàlia estava contenta de com s’havien desenvolupat els entrenoaments oficials i es mostrava esperançada de cara a les carreres de la jornada següent: ‘Fins a aquest instant tot està sortint com havíem planejat, estarem en la primera línia de la graella en les dues carreres, la nostra mecànica està en perfectes condicions i a més, en la primera carrera, el handicap ens és favorable. Tenir aquests factors a favor no és garantia d’estar entre els millors al final però almenys et permet afrontar la competició amb més confiança’.
Tal com hem esmentat, la 1ª Carrera es va iniciar amb núvols, solament i el que més va molestar als participants. una pluja molt fina que va deixar al pista molt lliscant. Entre els primers afectats per l’estat en què va quedar l’asfalt del Jarama, Joan Vinyes: ‘Si en la segona volta m’he posat al capdavant de la carrera però en la baixada de Bugatti m’he sortit i he baixat has la setena posició. Per sort després, amb molta cura, he pogut recuperar llocs en la classificació’. Joan li va deixar el volant amb el León en l segona plaça de la D2, Amàlia va mantenir sense excessius problemes un lloc que els servia per ampliar diferències al capdavant de la classificació provisional tant de Cl1 com de D2. Al final Amàlia ens feia el següent comentari del seu relleu: ‘M’han dit que anés a assegurar la segona plaça i això he fet. Crec que hagués pogut arribar fins a la primera plaça però, hi havia el títol en joc i no es tractava d’arriscar per guanyar una carrera si no era necessari’.
En la 2ª carrera, no hi havia opció a l’error. Amàlia sortia des de la primera línia de la graella just al costat del seu rival al títol, Pol Rosell. Molt aviat es van distanciar del grup de perseguidors i van fer una carrera evitant riscos de possibles tocs amb altres rivals. Rosell se li escapava lleugerament a cada volta però al final del seu relleu els separaven 6”. Aquesta diferència la va poder recuperar Joan sobre el pilot rus Makushin aconseguint el triomf i el títol de Cl1 i D2, segon consecutiu d’Amàlia Vinyes en el Campionat d’Espanya de Resistència. Al final de la prova satisfacció dels pilots andorrans i el seu equip que coincidien a opinar que: ‘La carrera es plantejava molt complicada i al final ha estat una de les més tranquil·les del campionat malgrat la pluja i l’asfalt mullat. Solament la tensió del que t’estaves jugant et mantenia molt concentrat’.
Després d’èxit aconseguit en el Campionat d’Espanya de Resistència, Amàlia i Joan esperen repetir l’experiència dins de 15 dies (28 i 29 de novembre) en les instal·lacions de Motor Land (Alcanyís). En els 500 km d’Alcanyís, Vinyes-Vinyes poden ser els primers guanyadors del campionat de resistència Michelin Endurance Sèries (MES).
