amalia-joan-vinyesAmàlia Vinyes, compartint volant del seu Seat Leon preparat per Baporo Motorsport amb el seu germà Joan, es va proclamar campiona de la Copa d’Espanya de Resistència de la Classe 1 (Cl1) i de la Divisió 2 (D2), després de completar en la 3ª posició de la D2, les dues carreres de l’últim meeting de l’esmentat campionat disputat a les instal·lacions del circuit de Motorland a Alcanyís.

Els germans Vinyes, afrontaven l’última cita de la temporada amb cert avantatge al seu favor, pel que fa a la puntuació, però amb el desavantatge que feia més de dos anys que no competien en la pista aragonesa. Així doncs en els entrenaments lliures (50’+50’), tant Joan com Amàlia es van centrar a recuperar les particularitats d’un circuit amb zones poc habituals en escenaris tradicionals. Al finalitzar la segona màniga d’aquests entrenaments Amàlia es mostrava animada i amb ganes que arribés l’hora de la veritat: ‘Aquestes tandes de lliures han estat molt positives per recuperar la confiança en una pista que tenia una mica oblidada. També ens ha servit d’avís pel que ens trobarem durant tot el cap de setmana, correm totes les divisions del CER juntes i això vol dir molts cotxes en la pista i de prestacions molt diferents’.

En els entrenaments oficials (15’+20’). es va confirmar els pitjors presagis en l’aspecte de tràfic en la pista. Joan va disputar la primera sèrie i es va situar en la 5ª posició absoluta, amb un crono de 2’15”324 després d’intentar-ho durant sis voltes al traçat d’Alcanyís, un fet gens habitual en el pilot andorrà. Per la seva banda Amàlia va aconseguir un crono de 2’15”782, que la situava en la 3ª posició després de completar tres voltes. Al final de la tanda inicial, tenien molts dubtes de com afrontar la d’Amàlia, al final van encertar, aquest era el comentari de Joan: ‘M’ha costat molt fer una volta neta, és a dir sense trobar cap vehicle que em molestés en traçades compromeses. Al final no ho he aconseguit del tot i almenys hem salvat la tanda entre els primers’. A més Joan li donava la seva opinió a Amàlia de com afrontar la seva sèrie amb aquestes paraules: ‘Esperaria 10’ a sortir, en bona lògica els que surtin d’inici a meitat de la tanda paressin i llavors pots aprofitar. Amàlia va afrontar el risc i ho va resoldre de manera impecable’.

La primera carrera (48’ + 1v), va transcórrer de manera tranquil•la per als germans Vinyes. Joan va protagonitzar la sortida i en els primers compassos es va situar en una quarta posició que no va abandonar en cap moment. Després del canvi de pilot, es van anar concretant les posicions, Amàlia es trobava a la tercera plaça de la D2, posició que era suficient per sentenciar al seu favor el títol de la D2. La pilot andorrana va mantenir el seu ritme habitual i sense cometre un sol error va portar el Seat León fins al parc tancat final. Mancant l’última carrera ja podia celebrar un dels seus objectius : ‘Es tractava de no arriscar i intentar evitar un toc o un abandó. En aquesta carrera inicial hem mantingut la concentració en tot moment però els nostres rivals tampoc han fallat així que, el títol absolut es decidirà en la prova que tancarà el campionat’.

El desenvolupament de la segona carrera (48’ + 1v), va anar completament diferent a l’anterior. La tensió es notava en la pista, tres equips es jugaven el títol i això va provocar diverses situacions resoltes al límit. Des de l’inici Amàlia es va situar darrere dels Leon D1 de H.Arruabarrena i Vigiola però, eren varis els pilots que lluitaven amb diferències mínimes per les posicions davanteres. En la volta 5 Amàlia va perdre tres posicions i les coses es començaven a complicar per a l’equip de Baporo Motorsport. En la continuació, una vegada fet el canvi de pilot, Joan va haver de complir una sanció dels comissaris esportius (va haver de passar una vegada pel pit lane) i semblava que el títol se li escapava de manera definitiva a Amàlia Vinyes. Però en un final frenètic, en el qual tots els equips van jugar les seves estratègies, Joan va poder creuar la línia d’arribada en la tercera posició de la Divisió 2. Aquesta classificació va ser suficient perquè Amàlia també aconseguís el títol absolut (o de classe 1) de la Copa d’Espanya de Resistència 2013: ‘Així s’expressava la pilot andorrana una vegada dutxada amb cava en el podi: Sense cap dubte ha estat una de les carreres mes intensa que he disputat, hi ha hagut moments en què m’ha semblat que tot estava perdut, per sort en la recta final la situació va canviar i ens va afavorir a nosaltres.

Estic molt contenta per haver aconseguit aquests títols, sense cap dubte són la millor recompensa al treball que ha fet tot l’equip durant tota la temporada’.

La Copa d’Espanya de Resistència 2013 arriba al seu final però, els germans Vinyes, encara a manca confirmació, s’estan plantejant la possibilitat de tornar a aquest escenari, a finals de novembre, per disputar els 500 kms d’Alcanyís.

Text i foto: Fotoesport

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada