Amàlia Vnyes va tancar la seva participació en la primera edició de l’Eurocup Seat León classificant-se entre els deu millors en la dues carreres disputades en el Circuit de Barcelona-Catalunya. L’objectiu de la pilot de Baporo Motorsport era més ambiciós sobretot després de demostrar en els entrenaments lliures que estava entre els millors. Però unes dècimes perdudes en el seu intent de volta ràpida en els assajos oficials, van marcar les carreres d’Amàlia.
Durant tot el cap de setmana, la calor va ser la nota dominant en el traçat de Montmeló a pesar que en alguns instants un cel totalment ennuvolat semblava que podia donar treball extra als equips.
Els entrenaments lliures (30’ + 30’), Van començar amb dubtes en la primera tanda, amb rodes gastades semblava que les reaccions del Leon eren difícils de controlar però en el moment que es va disputar la segona tanda els dubtes inicials van quedar dissipades . Amàlia, amb rodes noves, va deixar clar que podia estar amb els més ràpids. Amb un crono de 1’58”102, es va situar en la tercera posició de la classificació d’aquesta segona tanda de lliure. Així doncs, Amàlia es mostrava molt satisfeta de com s’havia desenvolupat aquesta segona tanda de lliures, així s’expressava: “M’ha sortit una excel·lent volta, no se que pot passar demà però, m’he demostrat que puc estar entre els més ràpids d’un campionat en el qual la igualtat és la nota predominant”.
En aquesta segona tanda de lliures, Amàlia solament va ser superada pels seus companys en l’equip Baporo Motorsport, Manuel Giao i Pol Rosell, que van anar els únics a rodar per sota del 1’58”.
La pilot andorrana va iniciar els entrenaments oficials (30’) esperançada de repetir l’actuació de la jornada anterior i aconseguir una plaça en la primeres línies de la graella de sortida. Es pot dir que ho va aconseguir a mitges, va aconseguir rebaixar en unes centèsimes el temps del dia anterior però els seus rivals van estar més entonats i es va haver de conformar amb la 11ª posició. Amàlia al baixar del seu Seat León Racer va comentar: “Després de col·locar el meu segon joc de rodes, l’intent d’aconseguir millorar el meu registre va quedar frustrat en entrar una mica passada en una dels revolts del circuit. Allà vaig deixar unes dècimes que al final em van situar fins a la 6ª línia de la graella, després d’ocupar durant bona part de la recta final d’aquests entrenaments el 8è lloc. Sortir de la part mitjana de la graella no és la millor opció, però ..”.
Amàlia va superar sense dificultats la sortida de la primera carrera (14 voltes), va poder mantenir la posició de sortida i des de la primera volta va intentar superés a algun dels rivals que la precedien (Ficza, Webwe). En aparença el seu ritme era millor però trobar el lloc per avançar era més complicat, va aconseguir superar al pilot hongarès superada la meitat de la carrera però no va poder seguir amb la progressió, creuant la línia d’arribada entre els top10 d’aquesta carrera. En arribar al box va fer el següent comentari: Sortint des d’enrere sempre és complicat i més en aquest circuit en el qual avançar no és fàcil. He lluitat amb els rivals que tenia per davant esperant el moment adient per avançar-los. He pogut superar a Ficza però els de davant se m’havien escapat uns metres. Demà crec que la situació es repetirà encara que en les carreres mai se sap.
La segona carrera (14 voltes), encara que va tenir un inici semblant, aviat es va poder endevinar que seria molt més dura que la disputada en la jornada anterior. Va haver-hi tocs constants des de les primeres voltes i fins a 6 abandons per diversos motius. Amàlia es va situar a la setena plaça en la tercera volta i en aparença semblava que podia arribar fins als quals la precedien. La situació es va complicar quan li van retallar distàncies els que la perseguien i va haver de suportar un final de carrera molt dur. Així explicava aquesta fase final de la prova: “Va ser molt complicat defensar la posició, el cotxe no responia com a l’inici de la carrera. Sens dubte algunes tocs en avançaments a meitat de carrera van marcar la continuació en la qual vaig perdre alguna posició. De tota manera una altra vegada entre els deu primers i la satisfacció d’haver lluitat de tu a tu amb els rivals que han aparegut durant la carrera malgrat no tenir la mecànica al 100%”.
El cap de setmana vinent (dies 8 i 9) es jugarà, al costat del seu germà Joan, el títol de campiona del Campionat d’Espanya de Resistència (CER), de classe 1 (Cl1) i Divisió 3 (D3), en el circuit del Jarama (Madrid).
(Text i foto: Fotoesport)
