Durant molts anys, els científics han defensat que els humans érem genèticament egoistes, que només podíem actuar de manera altruista per motius morals i mitjançant un control molt estricte dels nostres impulsos bàsics. Es basaven en que l’instint de supervivència individual (la base de l’egoisme) és un tret adaptatiu que augmenta les probabilitats de mantenir-nos vius per assegurar la supervivència de l’espècie humana.

En l’actualitat però, la ciència demostra que cooperar i ajudar a l’altre és en realitat el nostre primer impuls, i una altra manifestació de l’instint de supervivència complementària a l’egoisme. En la nostra cultura, predomina la percepció que l’ésser humà és intrínsecament egoista i violent, i que l’altruisme és una cosa que s’educa perquè pensem que són dos impulsos antagònics, però els científics han arribat a la conclusió que són dues cares complementàries, algunes vegades contraposades, de l’instint bàsic de supervivència.

La teoria de l’evolució ja preveia que un col·lectiu en què tots els seus membres fossin plenament altruistes tindria més probabilitats d’evitar la seva extinció, ja que la probabilitat de supervivència d’un individu ve reforçada quan rep l’ajuda dels seus semblants. En l’actual cruïlla que ens trobem, de transició d’un sistema capitalista obsolet, cap a una nova societat centrada en les persones i no en els diners, l’alternativa ja no pot ser materialista sinó basada en una escala de valors que dignifiqui a l’esser humà com a portador de valors altruistes universals.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada