Defensar la existència d’alternatives vàlides i possibles al sistema capitalista, té com a resposta no saber quines són o si més no, que són utòpiques. En cap moment es té en compte, que no hi ha res més impossible, més quimèric, més utòpic que intentar reformar un sistema capitalista obsolet, que ja ha cobert el seu període històric i no serveix per solucionar els problemes que ell mateix origina. Tot i que una revolució no és viable, si que és possible apostar per un procés evolutiu continu, de petits canvis socials centrats en les persones i no en els diners. És per això que en aquests moments no fan falta revolucionaris, sinó constructors. Persones innovadores i creatives, que tinguin les idees clares sobre la pèrdua de temps, d’intentar una regeneració capitalista, en lloc de dedicar-lo a la creació d’un nou sistema, basat en el fort creixement d’una societat civil autogestionada i en una reducció dels aspectes econòmics i politics, al servei d’una minoria de psicòpates que persegueixen ser cada més rics.

Les eines necessàries per superar la influència d’aquesta banda minoritària depredadora, no poden ser altres que les del pensament i la raó, considerant que si amb els actuals avanços de la ciència,amb una humanitat connectada globalment per Internet i amb l’ús creixent de les noves energies renovables, no sorgeix una minoria il·lustrada, capaç d’obrir, poc a poc, nous camins alliberadors, estem condemnats a viure com esclaus, incapaços de lluitar per poder viure amb plenitud i dignitat.