Ken Follett és un fanàtic de la Segona Guerra Mundial. Ho evidencien moltes de les seves novel·les, que succeeixen de diferents maneres i a diferents llocs però coincidents en el moment històric del conflicte més important que va saccejar el món.

A Alt Risc, Follet es centra en la resistència i els serveis d’espionatge britànics encarregats del sabotejament a la França ocupada. Una missió gairebé suicida articulada d’una estrafalària manera i amb la dona com a protagonista en un entorn 100% masculí i masclista és el pal de paller de la història que enrola en la guerra a personatges molt diferents per aconseguir que els aliats puguin desembarcar sense problemes a terres franceses. I ho fa fent un retrat d’una guerra que no perdona a ningú, des d’una aristòcrata de l’alta societat fins a un transvestit vexat i humiliat pels alemanys amb set de venjança passen per les pàgines d’un llibre que reflecteix a la perfecció el dia a dia del conflicte a la reraguarda però també esgrimeix els motius personals que duen els uns i als altres a ser presents en una guerra.

Follett fa això com si expliques una simple aventura d’uns boy scoutts, sense passar en cap moment al sang i fetge d’una guerra al front malgrat descriure la cruesa del moment i com els ciutadans, tots, s’hi jugaven la vida constantment i una relliscada podia dur-los a rebre un tret al cap en el millor dels casos o a un camp de concentració o una sala de tortures.