La iguana verda és herbívora i consegüentment, la meitat de la seva alimentació ha d’estar basada en la verdura. És molt important que la dieta de la iguana inclogui alts percentatges de vitamina D, calci i fòsfor, per a impedir que el rèptil contregui malalties com la metabòlica de l’os o MBD, una de les més freqüents entre les iguanes verdes en captivitat.
Per a això la seva alimentació ha d’estar formada per un 30-40% de verdures riques en calci entre les quals es troben l’escarola, l’enciam romà, la remolatxa, la bleda o el julivert. Altres verdures com el tomàquet, el carabassó, el cogombre, el pebrot i les mongetes també es recomanen. A més podem incloure una petita quantitat de fibra oferint-li de tant en tant petits trossos de pa de motlle. La fruita també ha d’incloure’s en la seva dieta, però sense excessos, ja que conté sucres, i no hauria de superar el 15% de la dieta. Maduixes, plàtan, poma (crua i amb pell), meló i pera són aconsellables.
Es recomana afegir suplements de vitamines i minerals per a assegurar-nos que la dieta conté tots els elements necessaris per al seu correcte desenvolupament. És important ser conscient que, l’organisme de la iguana no està preparat per a digerir carn o aliments d’origen animal.
Per tant, no s’ha de proporcionar a una iguana:
– Lactis.
– Ous, pel seu alt percentatge de fòsfor i greix.
– Aliment de gossos i gats.
– Qualsevol mena de carn.
– Enciam iceberg: té un valor nutricional molt baix i pot provocar falta d’apetit. Es pot incloure en la dieta de manera ocasional i barrejada amb altres verdures.
– Fruites cítriques com la taronja, el kiwi o la pinya: són forts per al seu sistema digestiu.
Finalment, hi ha vegetals que no són molt adequats pel seu alt contingut en àcid oxàlic, una substància que no pot ser metabolitzada per la iguana i que pot ser perjudicial si la ingereix en quantitats elevades. Entre ells estan els espinacs, les bledes, l’api, la coliflor i el bròquil. El taní és una altra substància que en gran quantitat pot resultar-li nociva a l’animal. És present en els espinacs i algunes fruites com el raïm, el plàtan o la poma quan està oxidada.
Per Wikifauna.com
