En una recent exposició temporal dedicada a quadres, de grans pintors clàssics, que donaren rostre a divinitats mitològiques de l’antiguitat, em vaig sentir interpel·lat per la pregunta «Les marques són una nova religió?» projectada amb llum intensa, sobre el mur d’una de les sales de la pinacoteca.
Penso que la publicitat ens sedueix de molt variades maneres, a voltes enganyoses, apel·lant als nostres més profunds sentits i íntimes conviccions, d’una forma subliminal, sovint actuant sobre el nostre subconscient, sense que gairebé ens en adonem. Això, junt amb altres causes, semblaria que ens porta a consumir voraçment i ser fidels a una determinada marca.
Es fa difícil creure però que les marques puguin seduir com les religions. Tanmateix fan servir valors que abans eren reservats a les religions com són el sentiment de pertànyer a un col·lectiu, el compromís o la lleialtat. Els entesos en la matèria, pensen que seria interessant saber per què algunes companyies multinacionals s’assemblen tant a les creences religioses.
Segons alguns dits experts, ens hauríem de demanar per què la fidelitat dels atrets per les marques és més semblant a la d’un creient que a la d’un consumidor. Crec que al voltant de les marques hi ha una ideologia molt clara que uneix gent que pensa de la mateixa manera.
Algunes companyies multinacionals, quan presenten novetats, ho fan amb tota pompa i solemnitat, com qui està oficiant una cerimònia i els seus adeptes ho escolten amb fervor, possiblement malgrat estar cansats de fer cua la nit sencera al carrer, a la vetlla, per intentar ser el primer o la primera en posseir la nova versió del producte objecte de culte o assistir a un concert de rock, per posar un exemple. El consumisme és tan vertiginós que ens arrossega una mica a tots, influenciats per la publicitat.
Una curiositat. En bastants productes que consumim, el component més important del preu no és el cost de la matèria primera i l’elaboració, sinó el de la publicitat. Tal és el cas de les fragàncies, perfums, cremes de bellesa i tabac, on el marges comercials del fabricant i del revenedor, junt amb el valor del flascó, embalatge, publicitat i IVA, s’emporten gairebé el gruix del cost total per unitat. Mentre les marques de tabacs ens venen «fum», les marques de fragàncies, perfums i cremes de bellesa, ens venen «somni». Amb estratègies sofisticades la publicitat ens fa somniar desperts i nosaltres piquem l’ham.
