Aquest diumenge de l’Ascensió sentim el goig ple de tenir el nostre Germà Gran, Jesús Ressuscitat, glorificat i que no deixa mai d’intercedir per nosaltres! Ha ressuscitat el Senyor que va morir a la Creu, s’ha assegut a la dreta del Pare i ens acompanya, per l’Esperit Sant Defensor! Ens acompanya i ens espera. Al final de la vida i de la història, Algú ens espera! No en dubtem!

Recordem que no estem mai sols. Crist des de la glòria del Pare, ens guia a través del seu Esperit Sant. És bo acollir amb humilitat i reverència l’Esperit que Crist ens promet i deixar-nos portar pel seu alè de llibertat i el seu foc de caritat ardent. Hauríem de ser més espirituals, cuidar la nostra vida espiritual, i deixar-nos guiar per l’Esperit. Aquell do del Pare i del Fill que habita dins nostre i silenciosament ens va guiant vers la plenitud de la veritat i ens va transformant en amics de Déu i imatges de Crist. Ell ens dóna les paraules adients i ens fa valents en els combats de la fe. Pel baptisme i la confirmació s’ha fet company  invisible però real de la nostra vida per sempre. No estem mai sols, i per l’Eucaristia ens regala de nou la seva presència perquè vol omplir de goig tota la nostra vida, cada dia, i fins a la fi dels temps.

L’Ascensió ens porta a valorar el sagrament de la presència real del Senyor entre nosaltres. Sí que va pujar al cel, i està glorificat, però va restar amb nosaltres, per la gràcia, pel miracle de l’eucaristia. L’eucaristia és el gran testament de Crist que ens uneix a Déu i ens fa a tots germans, que suprimeix les diferències i ens fa tastar el que serà definitivament el banquet del Regne, quan ja no hi haurà separacions i tot haurà estat perdonat i redimit. De l’Eucaristia en neix una força que enderroca els murs de les separacions humanes i ens fa anar a l’essencial… que és l’amor de Déu revelat i entregat en el Crist. “En el món passareu tribulacions, però tingueu confiança: jo he vençut el món!” (Jo 16.33).  Quina força de transformació i d’alliberament que té tota Eucaristia! Mai no l’hauríem de celebrar indiferents, ni ens hauria de deixar igual com hi hem arribat, ni insensibles als germans que pateixen, o tristos i sense esperança. És la fortalesa dels màrtirs i l’alegria del caminant. El seu potencial transformador ve de l’Esperit Sant que se’ns hi comunica.

L’eucaristia que anem celebrant durant aquests cinquanta dies de la Pasqua, ha de ser sempre un cant de joia vibrant; un crit, una pregària viva, que ens uneixi al Pare per Crist en l’Esperit, i que ho transformi tot. Perquè la llum de la Pasqua arriba a tots els racons de l’existència, i és com un clam de dignitat per a tot ésser humà. Res ni ningú no pot empresonar la Vida que Crist ens ha donat amb la seva Resurrecció. I d’aquesta Vida en neix el treball per la dignitat de tota persona humana, des de la seva concepció al si de la mare fins a la seva mort natural. No podem quedar encantats mirant el cel… hem de sortir a anunciar la Bona Nova a tothom.  Com diu el Papa Francesc: “La primera motivació per a evangelitzar és l’amor de Jesús que hem rebut, aquesta experiència de ser salvats per Ell, que ens mou a estimar-lo sempre més. Amb tot, ¿què seria un amor que no sentís la necessitat de parlar de l’ésser estimat, de mostrar-lo, de fer-lo conèixer?” (Ev. Gaudium 264). Joiosa festa de l’Ascensió!