Algú dimiteix al país dels corruptes!

Per sorprenent que sembli, aquest dijous va dimitir algú al país dels corruptes, en el que el verb dimitir sembla que no figuri a cap diccionari, i del que se n’hauria de fer molt més ús per totes les corrupteles que cada dia van apareixent, sobretot en l’àmbit polític, però també en l’esportiu.

Sí, aquest dijous va presentar la seva dimissió irrevocable el president del FC Barcelona, el soci 12.556, com anunciava a la campanya electoral el Sr. Alexandre (Sandro) Rosell, i és notícia de primera plana a tota la premsa esportiva del país veí.

I el més sorprenent no és que l’hagi presentat després de ser imputat, com crec que hauria de fer tothom, sinó abans, tan sols en saber que el jutge Pablo Ruz ha acceptat a tràmit la querella presentada pel soci Jordi Cases, i secundada per la Fiscalia, en observar indicis d’un delicte “d’apropiació indeguda en la seva modalitat de distracció”, a més de sospitar que hi ha hagut “una simulació de contractes”.

El ja expresident Rosell va manifestar que marxava, no només per aquest fet, sinó també perquè el seu entorn familiar s’havia vist sotmès, des de fa un temps, a amenaces i que s’havia vist vulnerada la seva seguretat. Tot i no ser sant de la meva devoció, l’anterior president també es va veure greument amenaçat, fins i tot de mort, per un grup de “tarats”, doncs no sé com qualificar-los d’una altra forma, i va seguir ferm en el càrrec fent-los front.

Ha de ser aquesta la tònica habitual d’una societat cada cop més intolerant i degradada?

Crec que no, però a la premsa esportiva en general, i a alguns mitjans més en particular, així com a determinats partits polítics, sembla que això ja els va bé i s’aferren a crear crispació enlloc de fomentar la tolerància i altres valors.

Però tornant al cas Rosell, crec que ha dimitit abans d’hora, ja que encara no ha estat imputat, i això l’honora, sempre i quan ho hagi fet per no perjudicar més la imatge del Barça i no per treure’s un pes de sobre, doncs quan un es presenta a un càrrec d’aquest tipus ja sap perfectament al que s’exposa, i més, havent format part de la Junta anterior.

En definitiva, no seré jo qui el prejutgi a ell, com no he prejutjat mai a ningú, tothom és innocent fins que no es demostra el contrari, i sí, ja sé que molts pensaran que quan el riu sona, aigua porta, o que si se’n va és perquè és culpable, però no avancem els esdeveniments, que la cosa va per llarg, i amb això no l’estic defensant, que ja sabeu que mai m’ha inspirat cap tipus de confiança i ni tan sols el vaig votar.

Ara sí, el que trobo pitjor de tot és la desinformació als socis, doncs al cap i a la fi som els “propietaris” del Club i mereixem saber el cost real dels fitxatges. Si per poder fitxar un determinat jugador es paguen 100 milions (és un exemple), cal tenir la honorabilitat i valentia per dir-ho clarament i explicar-li al Soci el perquè s’ha fet, i no buscar fórmules imaginatives per, en certa manera, enganyar-nos dient que el cost és molt inferior, mentre es posen partides a diferents conceptes i es creen contractes en paral•lel per justificar pagaments legalment, intentant fer creure que res tenen a veure amb el fitxatge i que s’haurien fet igualment de no haver-lo fitxat.

I ja, per acabar, tampoc m’ha agradat gens, per una banda que no es poguessin fer preguntes a la roda de premsa i, sobretot, que la resta dels membres de la Junta Directiva que ell presidia, i que ara presidirà en Josep Maria Bartomeu, hagin decidit agafar-se ben fort a la poltrona i finalitzar el mandat enlloc de convocar eleccions anticipades, doncs al cap i a la fi, els Socis no voten un equip, sinó un President i si aquest marxa haurien de marxar tots.

Bon cap de setmana.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.