Amb un selecte programa, el pianista francès Alexandre Tharaud va oferir un concert que es va iniciar amb “Sis sonates” compostes per Domenico Scarlatti (1685 – 1757) un compositor italià que va traslladar-se a viure a Espanya l’any 1729, on va treballar a la cort de Fernando VI ( 1713 – 1759). En la seves composicions hom hi troba reminiscències de la música popular d’Andalusia on va compondre una part de les seves obres així com un conegut “Fandango”, encara que la col·lecció de les seves sonates per a clavecí es van editar a París l’any 1742.
Domenico era fill d’Alesandro Scartlatti (1660 – 1725) i era considerat un dels millor clavecinistes del seu temps en ple barroc. Contemporani de Johann Sebastian Bach (1685 – 1750) i de G.F. Handel ( 1685 – 1759) a qui Domenico hauria conegut l’any 1706 en el primer viatge que Handel feia a Itàlia. Scarlatti va ser l’autor de més de 500 sonates d’un sol moviment. La intepretació de les “Sis sonates” que el pianista francès ens va interpretar, tenen la particularitat que les diverses tonalitats que van des del Do Major de la sonata K-131 fins la K 481 en fa menor, passant pel re menor de la K-29, i la K-380 en Mi Major, han permès al públic admirar l’excel·lència interpretativa del pianista Alex Tharahud.
L’intèrpret va acabar la primera part amb les “Cinc peces de Fantasia” (Opus 3) del rus Sergei Rachmaninov ( 1873 – 1943). Compostes per a piano, les peces que porten el nom d’Elegia, Preludi, Melodia, Polichinel·la i Serenata, són clarament diferenciades de les sonates d’Scarlatti, que van ésser compostes quasi dos segles abans.
Ja a la segona part, l’intèrpret que va rebre molts aplaudiments al llarg del seu recital pianístic, va lluïr-se amb les “Danses alemanyes D-783” de Franz Schubert (1797 – 1828). Schubert va compondre setze danses alemanyes i dues danses escoseses, d’entre les quals, el pianista francès va oferir-ne una acurada selecció.
Finalment, va arribar l’obra del gran mestre del piano Ludwig van Beethoven (1770 – 1827) amb la sonata núm. 32 Opus 111. Composta en la tonalitat de “do menor” els dos moviments Maestoso: Allegro i Arietta, on l’Arietta és considerada com “l’adéu a la sonata” que s’acaba amb l’Adagio. Va ser l’última de les obres del gènere de les sonates que va compondre Beethoven, datada el 1822. Una interpretació que va ennamorar el públic que va aplaudir i van dedicar alguns “bravo” al pianista, que ha tocat arreu del món acompanyat de grans orquestres i com a solista principal.
Per altra banda, s’ha de destacar que la última sonata de Beethoven la num. 32 opus 111, constitueix un pas cap a la modernitat ja que inclou compasos no habituals a l’època com és un 9/16 i un 6/16. Per altra banda en l’Assaig que al seu dia va publicar el filòsof i també musicòleg Theodor Adorno (1903 – 1969), sobre la música de Beethoven, ja ens parlava de la “ruptura” musical que també es posava de manifest en les seves simfonies quan va introduir a la seva Novena el cant coral, que fins aleshores no feian els altres compositors simfonics.
S’ha de dir que el recital pianístic del divendres 24 de febrer, va ser un concert de piano molt ben estructurat, tant en la tria dels compositors que van des del barroc fins al segle XX com per la qualitat interpretativa del pianista. Alexandre Tharaud, el qual al seu dia va enregistrar entre altres obres, les Variacions Golberg, una de les obres més complexes de Johann Sebastian Bach, i una de les gravacions que són considerades de més prestigi per als pianistes de tots els temps després de Glenn Gould ( 1932 – 1982). Per cert, Gould també havia enregistrat la sonata de Beethoven núm. 32 que Alexandre Tharaud va interpretat amb molt èxit, al final de la segona part.
La propera cita de la 23a edició de la Temporada serà el pròxim divendres dia 3 de març amb “Bad Boys of Danse” (Rasta Thomas Rock the Ballet), que amb el títol de “L’energia en la dansa” oferiran un gran espectacle per a tots els públics. Serà, com sempre, al Centre de Congressos d’Andorra la Vella i en el nou horari a les 20 hores.
