Alentir l’envelliment

Els casals d’avis no accepten a persones velles mancades d’autonomia, consideren que els hi pertoca estar en un centre de dia o en una residència geriàtrica, fent una clara distinció entre persones vàlides i no vàlides. L’envelliment i també la mort són considerades com situacions negatives que cal oblidar i millor no parlar-ne. Resulta però, que les seqüeles negatives l’envelliment ja han començat a ser una realitat que cal afrontar. El creixent allargament de l’esperança de vida, està generant un augment també creixent de la manca d’autonomia personal. Es viuen més anys, però amb visibles manques de mobilitat, que fan necessari l’ajut de bastons, falsos carretons de la compra i cadires de rodes de tot tipus.

Científicament s’ha demostrat que el declivi de les facultats produïdes per l’envelliment es pot alentir, aturar o fins i tot revertir, actuant sobre el cervell amb la suficient disciplina, dedicació i entrenament. Cal renunciar a la passiva rutina diària, aventurant-se en la realització de noves activitats Innovadores i creatives, afrontant reptes vitals per fer-les possible. També practicant tot tipus d’exercicis tant com es pugui, a la vegada que apostant per una alimentació basada en una dieta saludable, com pot ser la mediterrània. Finalment mitjançant una meditació enfocada en l’espiració, mantenint l’atenció en el present, acceptant plenament que la vida és un repte que s’acaba en la mort. Simplement, fent això, és possible millorar la qualitat de vida en l’envelliment.