Alba Badia Rifà (Sant Llorenç Savall, 2000) no es va decidir per estudiar Enginyeria en Tecnologies Industrials a l’ESEIAAT fins al final del batxillerat perquè no tenia cap referent en el sector. Ara ja està a quart i, amb dos anys d’experiència a l’associació, és la presidenta i team leader de Cosmic Research. Després de l’èxit del seu últim llançament i el més important fins avui, Fulls d’Enginyeria entrevista a l’Alba sobre la seva carrera a l’enginyeria, la seva trajectòria a Cosmic, així com les previsions de futur professional en un sector emergent com l’espacial.

Com i quan decideixes entrar a Cosmic Research?
Va ser de casualitat, estava a finals de primer, vaig veure un cartell a la universitat d’una xerrada d’un grup de coets i vaig pensar que seria interessant anar-hi. En sortir, recordo trucar al meu pare amb quasi llàgrimes als ulls i dir-li “papa he trobat el que vull fer”. “Vull fer coets, vull fer motors, vull estar en aquest grup”. Tenia certs dubtes perquè estudiava industrials i a sobre no havia acabat primer, no tenia coneixements de res, però em vaig decidir, vaig enviar el currículum i la carta motivació… em van fer una entrevista, en la qual vaig ser sincera i els vaig dir que no sabia fer res, però que tenia moltes ganes d’aprendre i de dedicar temps al projecte, i així va ser com vaig començar a Cosmic.

De no saber res, has passat a ser la presidenta de Cosmic en dos anys. Has notat algun canvi en l’equip o seguiu amb la mateixa dinàmica amb la qual vau començar?
Hi ha hagut una mica de canvi, ens hem organitzat millor per departaments i hi ha un coordinador. En els últims dos anys, ens hem posat a treballar més seriosament, hem anat professionalitzant-nos més, que és part de la raó de l’èxit per la qual hem pogut llançar el coet Bondar. Cada cop et fas el projecte més teu, i al final, el sents com el teu projecte, així que vaig agafar el rol de presidenta amb molta il·lusió. Ho veia com una etapa per poder canviar les coses que no m’agradaven i per seguir tirant endavant l’equip. És veritat que al principi no donava l’abast amb tota la feina, tenia molts correus sense contestar, tot se m’escapava, però a poc a poc m’he adaptat bé. És també molta responsabilitat, és una feina constant de tot el dia perquè la gent et truca tant al matí com a la tarda com a la nit, quan tenen problemes. Però és una feina que m’agrada molt, intentar ordenar l’equip, resoldre els seus problemes, ser la portaveu.

Parlant del coet Bondar, quina valoració fas de l’últim llançament?
Ha estat el llançament més important que hem fet mai. Primer de tot perquè no només era agafar un coet i anar al desert per llançar-lo cap on vulgui, sinó que estàvem treballant amb el més semblant a una agència espacial que hi ha a Espanya, amb INTA, l’Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial. Hi havia uns mínims i uns requeriments que havíem de complir, fet que ens va posar sota pressió per anar allà i estar segurs que el nostre coet no suposa cap perill i funcionarà bé. D’altra banda, ens ha servit molt per aprendre, tot i que el llançament va ser un caos. Uns companys estaven al centre de control i sí que podien veure el llançament del coet, uns altres estàvem a un búnquer i només vam veure com sortia, però no sabíem res, si havia anat bé, si s’havia torçat a mig camí… Per sort va sortir bé de la plataforma, es va enlairar correctament segons el previst a les simulacions de vol, va arribar a l’apogeu, es va separar i van sortir els paracaigudes. A més, vam rebre dades en tot moment i, per tant, ha estat un dels llançaments més exitosos que hem fet a l’associació.

I ara, quins són els vostres nous objectius?
Primer de tot fins febrer, estarem treballant en el postanàlisi de la missió per acabar de recollir les dades que vam obtenir durant el vol i així, acabar de generar coneixement. Després, de cara a la següent temporada, tenim previst oferir llançaments a les competicions CanSat, per poder finançar els nostres projectes a part dels nostres patrocinadors i de les aportacions de la universitat o de la Generalitat. Nosaltres construïm els coets per llançar aquests satèl·lits, i a Espanya som els únics que ho podem fer. Això és el que tenim previst per aquesta meitat de curs que queda, i després ja ens posarem a treballar en el proper coet.

Quan et vas decidir per l’enginyeria has dit que no tenies cap referent al sector, ara tens algun referent en el món de l’enginyeria o persones que t’inspirin?
Sobretot noies, no tenia cap referent i a poc a poc he conegut a noies que vertaderament m’han inspirat, com les de Women In Aerospace o la Mariona Badenas, que estudia al MIT i que anirà al desert de Utah a fer una missió per simular que estan a Mart. En estar al projecte de Cosmic, he tingut l’oportunitat de conèixer a altres equips de coets on hi ha gent que penso que arribaran lluny per la seva forma de ser i com saben compaginar la feina amb els estudis. En el meu propi equip també hi ha gent que per mi són una inspiració perquè veus tot el que han aconseguit tan joves, que potser no són referents coneguts, però per mi sí que ho són. A la meva vida, la meva família m’inspira molt a tirar endavant i a seguir treballant.

Que opines sobre la poca presència femenina en el grau i en el món de l’enginyeria?
És un fet real, som molt poques noies, sempre els percentatges són del 80-20 o 90-10. Penso que cal visibilitzar cada cop més aquestes carreres i demostrar que també estan fetes per a les noies perquè als nois des de petits se’ls diu de fer enginyeria. Estan més familiaritzats amb jocs com Lego i, en canvi, per a les noies és un món nou. S’ha de seguir treballant i visibilitzant cada cop més que és una feina tant per a nois com per a noies.

Com caldria fomentar l’enginyeria o les carreres STEM?
És un treball que s’ha de fer des que els nens i les nenes són petits. A les escoles com fas pintura, llengua o matemàtiques caldria fer assignatures més relacionades amb l’enginyeria, construir coses. Per exemple, el projecte CanSat em sembla una bona iniciativa perquè és un treball que toca molts àmbits de l’enginyeria. Cal incorporar més assignatures per fer veure que fa un enginyer, perquè si no després arribes a batxillerat i has fet moltes matemàtiques i molta física, però no saps perquè et servirà.

En l’àmbit professional, quines previsions i aspiracions de futur tens?
M’agradaria trobar una feina relacionada amb el món aeroespacial perquè al final la tecnologia que hi ha al darrere és la que més m’agrada. Tampoc em tanco portes a altres àmbits, ja que el meu problema és que m’agraden quasi tots els àmbits de l’enginyeria. Segurament hauré de marxar fora, però amb el NewSpace està més a prop quedar-se aquí a treballar en l’enginyeria aeroespacial. M’agradaria seguir lligada al món aeroespacial d’alguna forma i seguir motivant i il·lusionant a les noves generacions, ja que és una tecnologia que inspira. Almenys a mi em passava en veure el coet de la NASA o SpaceX enlairar-se, i pensar sobre el que som capaços tots junts: aconseguir que coses arribin a l’espai.

Per Pol Vidal – Fulls d’Enginyeria