El Bullying és un fenomen generat per la creixent violència escolar, específicament el maltractament i intimidació que es manifesta quotidianament, entre nens, nenes, adolescents. Aquest comportament violent es dóna amb la intenció de fer mal a altres persones; és persistent i repetitiu ja que pot durar, setmanes, mesos o fins i tot anys.

Es caracteritza perquè qui l’exerceix, té un abús de poder d’intimidar i dominar a altres persones, en lloc de l’altre. La persona que intimida causa en aquesta última un dany físic i / o emocional, que es manifesta amb un descens en l’autoestima, estats d’ansietat i fins i tot depressió, dificultant la seva integració en el medi escolar i el desenvolupament normal de l’aprenentatge. Al seu torn la persona que exerceix el maltractament aprèn que per mitjà de la violència pot arribar a assolir els seus objectius, prenent decisions impulsives i poc encertades.

El bullying és una relació d’abús o maltractament entre alumnes que es presenta en el context escolar. Podem dir que estem davant un problema de bullying quan un alumne es troba exposat de forma repetida, i al llarg del temps, a accions negatives per part d’un altre o altres alumnes. Aquestes accions negatives són intencionades i l’alumne víctima es troba intimidat i indefens, immers en una dinàmica que no ha provocat i sense la capacitat ni les eines per poder gestionar o solucionar per si mateix. És un fenomen que es presenta indistintament, encara que amb diferents modalitats, en alumnes d’ambdós sexes; en tots els nivells soci econòmics i tant en centres educatius públics com privats. La franja d’edat en què hi ha més incidència és entre els 11 i els 14 anys.

Aquest comportament pot significar l’inici d’un model violent que acabi amb problemes seriosos en la vida adulta. Per als segons, la por constant de ser atacat es tradueix en diferents problemes: ansietat, depressió, deserció escolar i fins i tot intents de suïcidi.

Les víctimes, en tant, provenen de llars amb pares sobre protectors, que no afavoreixen el desenvolupament de mecanismes socials per resoldre conflictes. Xatejar ” típic” de víctima ( tímid, dèbil i maldestre entre altres característiques ) és però només una de les dues classes d’assetjats; l’altra possible víctima és el nen que molesta a classe, de vegades hiperactiu i que no aconsegueix regular, per la qual cosa el grup tendeix a marginar.

Els que maltracten els seus companys solen consistir en actes verbals directes o indirectes, com l’insult, la burla, l’ús de sobrenoms o malnoms despectius, parlar malament a esquena del company, enviar notes grolleres o difondre rumors falsos que poden danyar la seva identitat o reputació.

Una altra modalitat del maltractament es basa en accions físiques, per exemple, enganxar, colpejar, empènyer, intimidar amenaçar, amagar o trencar objectes de l’alumne que pateix aquest tipus de maltractament.

També es pot manifestar amb el propòsit de dificultar la necessària integració en el seu grup de companys, excloent-lo deliberadament d’activitats o jocs, impedint la seva participació, obligant-lo a fer coses que no vol, ignorant o aïllant-lo .

Podem parlar de diversos tipus d’assetjament escolar que, sovint, apareixen de forma simultània: físic: empentes, puntades, agressions amb objectes, etc. Es dóna amb més freqüència a primària que a secundària.

Ara el que aquí més són els Ciberbullying: ús de les noves tecnologies de la informació i la comunicació, com internet i el telèfon mòbil. És una forma d’assetjament indirecte i anònim. Els enregistraments d’agressions físiques brutals o vexacions que són difoses a través del telèfon mòbil o internet s’anomena Happy slapping.

Alguns d’aquests senyals, davant les quals convé estar atent són:

Podem observar els canvis en els seus hàbits d’alimentació o somni: tenir malsons, despertar sobresaltat, mostrar dificultats en la conciliació del son, tenir por a la foscor, mal de cap o de panxa, resistir-se a anar a classe, desitjar que el desapuntin d’activitats extraescolars, no voler anar a les excursions, arribar a casa amb blaus, ferides, o rascades, presentar-se amb la roba o el material escolar trencat o deteriorat, deixar de fer els deures, suspendre.

Els canvis en la seva actitud o en el seu estat d’ànim habitual: mostrar-se agitat, angoixat, irritable, poruc, insegur, pessimista, introvertit.

Aquest és un problema molt greu pel fet que la víctima pateix danys psicològics que limiten les seves habilitats socials. Les víctimes han de parlar amb els seus pares i amb els seus professors perquè coneguin la situació de la víctima per poder ajudar-los i acabar amb aquest problema.

La intervenció ha de ser sempre conjunta entre pares, professors i professionals de la psicologia per poder abordar el cas des de diferents perspectives i el resultat sigui l’òptim.

Sobretot sempre, fer cas als vostres fills, i observar-los, agafar-los a temps d’aquests casos, els ajudeu a ells i als que els provoquen.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada