isla minima

Absorbent thriller protagonitzat per una parella de policies espanyols (Raúl Arévalo i Alberto Rodríguez) encarregats d’esclarir la desaparició de dues adolescents als aiguamolls del Guadalquivir en els anys de la Transició. Una esplèndida mostra de cinema negre d’atmosfera pesada i asfixiant amb uns policies que deambulen sense rumb enmig d’un relat laberíntic amb una intriga escabrosa i embolicada i un paisatge aclaparador que facilita la pèrdua i la desorientació.

Unes imatges inicials aèries dibuixen precisament aquest entorn natural pantanós on els canals i les aigües dibuixen un circuit d’artèries enrevessades fins a la pura abstracció de formes i colors. Durant el decurs del film diversos plans zenitals de vertigen puntuaren la trama recalcant la petitesa dels investigadors atrapats en aquest entorn absolutista i esclafador. Dos forasters enfangats i empantanegats en terra aliena.

Un clima d’enrariment i estranyesa presideix el relat en una zona remota on conviuen també la corrupció, els silencis, el tràfic il·legal, l’atavisme i la mort. Un entorn rústic i primitiu i alhora fascinant i meravellós que convoca alguns moments extraordinaris de pura irrealitat, quasi fantàstics. Ingredient que reforça la sensació d’ingravidesa d’uns personatges que transiten en els llimbs d’un territori desconnectat del món.

El mateix duet de policies incorpora més inestabilitat ja que han de conviure entre la complicitat de la feina i l’enemistat ideològica conformada per un temps i un país on el franquisme i la dictadura cohabita amb una incipient i fràgil democràcia. Un país fora de quadre que com aigües subterrànies banya i enfarfega aquesta hipnòtica pel·lícula que s’acaba convertint, també, en una al·legoria de la nostra convulsa i violenta transició.

Aquest film, que va competir en la recent 62 edició del Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià, va obtenir guardons tan importants com la Concha d’Or al millor actor per Javier Gutiérrez, que interpreta amb tota l’ambigua i atractiva malignitat el policia de passat obscur lligat a les forces de l’ordre del règim franquista, o el Premi del Jurat a la fenomenal fotografia d’Alex Catalán.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada