Aquests són dies de molta festa a tot el nostre Bisbat i al Principat d’Andorra. Celebrem el dia 8 la gran solemnitat de la Nativitat de la Verge Maria, que entre nosaltres celebrem com a Patrona principal del Bisbat sota l’advocació de Núria i de Meritxell, a Andorra. També tants altres llocs on Maria ha estat “trobada” acompanya el Poble de Déu en el seu pelegrinatge: Mijaran, Sogues, Sagristia, Socors, Arboló, Ares, Almatà, Talló, etc. Aquest és el dia en què els creients del món resem amb tendresa i devoció davant del bressol de la Mare de Déu, recordant la seva Nativitat a la llar de Joaquim i Anna. Neix una nena que, restant Verge, engendrarà el Fill de Déu fet home, Jesús, el nostre Salvador, i per Ell, molts fills i filles naixerem a la vida eterna.

 Maria és la nova Eva. Així com per Eva va entrar el pecat al món, amb el seu no a Déu, per fer la seva, amb amor propi, i egoisme… per Maria entra la gràcia. Això és el que, dit de forma poètica, s’endevina en el relat de la creació (Gn 1-2) quan parla que els primers pares, creats lliures, triaren el no a Déu; menjar de “l’arbre de la ciència del bé i del mal”, és a dir, decidir sols el que està bé i el que està malament, sense cap referència a una llei de la creació i d’un Creador totpoderós. També ens passa això avui en dia. O pitjor, ni decidim. No volem prendre decisions, el gran drama del jovent d’avui, dels homes i dones d’avui, també dels responsables. Creure’ns que som nosaltres els qui podem decidir el bé i el mal. Maria és la nova Eva, la que no decideix ella sinó que escolta Déu, busca la voluntat de Déu, l’estima i la posa en pràctica. Feliç aquella que escolta la Paraula de Déu i la practica. Jesús canvià la lloança d’una dona del poble: “Feliç el ventre que et va dur i els pits que vas mamar”, i, amb bon humor, la transformà. La meva mare no és feliç només per això. La meva mare i tots els qui són com ella, seran feliços perquè posen en pràctica la Paraula de Déu, l’escolten i n’hi fan cas. Avui Maria ens continua invitant a escoltar Déu, a fer el que Ell ens mana sobre el bé i el mal, i així estimem Déu i el pròxim, estimem del tot, i estimem de veritat. El misteri de Déu que es fa home i la participació divina de l’home assumit pel Verb, representen la suma dels béns que Crist ens ha donat, la revelació del pla diví i la derrota de la presumptuosa autosuficiència humana. La vinguda de Déu entre els homes, Maria la fa possible amb el seu sí juvenil, generós, misteriós, difícil d’entendre fins i tot per St.  Josep, amb qui ja hi havia un acord matrimonial i que humilment pensava respectar-lo, retirant-se, i a qui l’àngel li dirà: No tinguis por, Josep; acull Maria! Fem-ho també nosaltres!

 La celebració de la Patrona de la Diòcesi i del Principat d’Andorra honora la Nativitat de la Mare de Déu, que és ja l’anunci de la salvació que arriba i ens omple del goig de l’Evangeli. ¿Com podríem no estar alegres de l’albada que anuncia el sol? Avui li demanem a la M. de Déu de Núria que, per la creu, aprenguem a seguir el Crist donant la vida per amor, com Ell ho féu a la creu; per la campana no oblidem mai la veu de Déu, la veu de dalt, i preferim cercar les coses espirituals; i per l’olla compartida siguem gent de solidaritat, de donar escalf i ajuda al pròxim que ens necessita. Preguem la Mare de Déu amb la pregària més antiga (s. III): “Sota la vostra protecció ens refugiem, Santa Mare de Déu; escolteu les nostres pregàries en tota necessitat i aparteu-nos sempre dels perills, Verge gloriosa i beneïda”. Santa festa de la nostra Mare i Patrona!