És la meva manera de viure, ser una víctima social, em trobo a gust en aquest rol. És la millor manera que trobo per aconseguir els meus objectius, et manipulo emocionalment. Et faig creure que estic patint, sofrint constantment, quan en realitat, estic gaudint. A banda d’això no conec una altra forma de vida, és a dir, tinc les dos vessants, la manipulació com a eina per aconseguir els meus objectius personals i la covardia per a buscar una altra forma d’afrontar la vida.

Aquest mètode tan eficaç l’he descobert en l’adolescència, amb 15 anys, cada vegada que tenia un problema em posava a plorar o culpava als demés del meu estat anímic. El fet de què m’arropessin i em donessin tanta atenció m’agradava, em sentia important, era el centre d’atenció, però el millor era què no havia de fer gran cosa per a superar les dificultats, només posant-me trist ja hi havia algú que ho feia per mi.

Actualment tinc 52 anys i continuo amb el mètode, per què canviar-ho si em funciona? – Per què esforçar-me en canviar les situacions o intentar buscar solucions, si dient que la culpa no és meva en tinc suficient? Davant les meves llàgrimes, els altres ja troben la forma d’adaptar-se a les condicions que imposo.

Aleshores, per a no caure en les mans de la gent com jo, et diré com actuar. Primerament, has d’entendre que estem bé, no necessitem de la teva ajuda perquè si tu no hi ets, ja sabem a on anar a plorar. Som adults i com a tals, ens fem responsables de les conseqüències dels nostres actes.

Segon, no ens importes gens, només ets una eina més per a aconseguir els nostres objectius. Juguem amb les teves necessitats d’oferir ajuda, de sentir-te socialment integrat. Malauradament, tu també tens una mancança i l’omples ajudant a tothom, no hem de confondre l’ajut altruista amb l’ajut com a forma de reduir el malestar. La primera és fabulosa, s’ajuda pel fet d’ajudar, no es busca res a canvi, en contrapartida, en la segona, es busca el reconeixement dels altres.

També podeu seguir-me a https://www.facebook.com/elbachirri