El Pirineu es consolida com un dels grans refugis de voltors, ja que és un dels pocs llocs on es poden observar, juntes, les quatre espècies europees d’aquestes aus: el voltor negre, el voltor comú, l’aufrany i el trencalòs. Aquesta realitat és possible gràcies a la suma d’accions i iniciatives de conservació i reintroducció que s’estan duent a terme, entre els quals hi ha la xarxa de Punts d’Alimentació Suplementària (PAS), un projecte que va engegar l’ONG Trenca i que va poder créixer gràcies a la col·laboració d’Endesa.
Recentment s’ha obert un nou PAS a Senterada (Pallars Jussà) on, a més a més, s’hi busca impulsar el turisme fotogràfic. Aquests punts estan estratègicament ubicats a diverses localitzacions de l’Alt Pirineu. Un d’ells, el de Siall, es troba molt a prop de la Reserva Nacional de Caça de Boumort, a Isona i Conca Dellà. N’hi ha un altre dins la mateixa àrea protegida, que està destinat exclusivament al voltor negre, i un tercer a Cal Roger, a Montferrer i Castellbò.
Els resultats fins al moment han estat “molt positius”, segons les entitats implicades, perquè s’hi han arribat a veure fins a onze espècies diferents d’ocells que incorporen la carronya en la seva dieta habitual, entre les quals, algunes tan amenaçades com l’aufrany o el milà reial. En alguna ocasió, a més, s’hi han aplegat fins a vint voltors negres simultàniament a un dels PAS, provinents de la Reserva de Caça de Boumort, un espai on Trenca treballa en un projecte de reintroducció d’aquesta espècie des de fa tretze anys.
Els voltors, segons exposen des d’Endesa, “tenen un paper essencial en l’equilibri de la natura” perquè “desenvolupen una gran tasca d’eliminació dels patògens que apareixen quan es podreixen els cadàvers” i creuen que “representen un servei essencial per als ramaders”, malgrat que molts d’aquests professionals del Pirineu han denunciat en diverses ocasions l’actual excés de població d’aus rapinyaires.
En els deu anys de trajectòria del projecte, s’hi han abocat més de 140.000 quilos de carronya. A diferència d’altres punts d’alimentació similars, des d’aquests PAS es prepara un menú específic adaptat a les diferents espècies necròfagues. Així, s’hi aporten peces petites de carronya, sobretot guatlles i potes de xai, i es distribueixen estratègicament pel recinte per afavorir la diversitat d’espècies que se’n beneficien.
