La renúncia del Sant Pare Benet XVI per amor a l’Església, per no fer nosa, perquè no sent forces “per exercir adequadament el ministeri” de successor de l’Apòstol Pere, és un “signe del temps” per a nosaltres els creients; així l’hem d’acollir. Cal ser molt valent per no deixar-se afalagar i simplement mantenir la situació. Cal ser molt coratjós per pregar i discernir el que li convé a l’Església, només escoltant el seu Senyor, Jesucrist. No tinguem por i fiem-nos de Crist, que porta l’Església, i mantinguem l’esperança i la pau. Que profundes les senzilles paraules plenes de fe del sabater del Papa, un peruà, quan diu: “Si un Sant Pare decideix això, un ha d’escoltar i ja n’hi ha prou”. Hem d’acollir amb fe aquesta decisió discernida en consciència, meditada i pregada per Benet XVI. Perquè l’estimem, acollim amb molt de respecte les seves decisions!

Ell ha volgut ser aquests vuit anys darrers “un humil treballador de la vinya del Senyor”. Ho ha aconseguit, per més que no era fàcil seguir el gran Papa i ara beat Joan Pau II. Eren tan diferents…! Però Benet XVI ha parlat i ensenyat amb saviesa, i l’hem anat a escoltar. És un enamorat de la bellesa de l’art i de la música. Ens ha emocionat com celebrava i estimava la litúrgia. Ha clavat els seus ulls clars en els nostres i amb mirada bondadosa ens ha repetit que val la pena ser valents davant les contrarietats, que hem de valorar la fe en Déu que és el més gran do per a tota persona, sense acomodar-se al relativisme moral d’un món materialista, injust i superficial. També ha estat decidit a l’hora de netejar les immundícies dels fills de l’Església, acollint les víctimes i canviant la normativa. I sempre ha mantingut el diàleg amb tothom, amb les ideologies i els savis d’aquest món, amb els polítics i els líders religiosos, amb els membres de la Cúria i amb tots els qui s’hi acostaven. Ha estat un gran creient en Déu que ha confiat sempre en la raó, en el diàleg i en la bondat, i a prop seu era això el que es respirava.

Ens ha regalat tres belles encícliques sobre l’amor, l’esperança i la veritat en la justícia, així com quatre grans exhortacions sobre l’Eucaristia, la Paraula de Déu, l’Església a l’Àfrica i l’Església a l’Orient mitjà. I serà molt conegut pels seus tres llibres sobre l’històric “Jesús de Natzaret”. Ell signà el Concordat amb el Principat d’Andorra que assegura la figura del Copríncep episcopal per part de l’Església entre d’altres realitats ben positives. I va dedicar la basílica de la Sagrada Família de Barcelona on també hi estan ben presents la nostra Patrona, la M. de Déu de Núria, i també Meritxell.

La creu ha marcat el seu pontificat. Coneixem els casos d’abusos de menors que l’han fet plorar, de turbulències econòmiques, d’intransigències dels tradicionalistes i de filtracions de documents des del seu mateix apartament apostòlic. I segurament moltes situacions crítiques per a la pau del món, la relació amb l’Islam i la duríssima crisi econòmica i financera que avui travessa el món i que ell ha denunciat amb coratge.

Amb el temps la seva figura profètica i lliure encara creixerà més. Ara ha deixat pas, i des del 28 de febrer, la seu de sant Pere està vacant, esperant que el Conclave dels Cardenals, amb la inspiració de l’Esperit Sant, elegirà el nou Summe Pontífex que ha de guiar l’Església. Siguem perseverants en la pregària perquè Déu ens doni el Pastor que ara necessita l’Església, i no dubtem que serà així!