Potser alguns recordeu que abans dels monòlegs s’explicaven acudits. Va haver-hi una època en la qual s’explicaven molts acudits de “LEPE”, una ciutat i municipi espanyol de la província de Huelva. El títol d’avui és en part un record a aquesta ciutat i als acudits. L’acudit és el següent: “Pasan dos leperos por delante de una fábrica que pone ACEROS INOXIDABLES, y uno se gira y le dice al otro, ¿Qué, nos hacemos?”.

Bromes a part, avui pensava que a vegades hauríem de ser com a màquines o autòmats en alguns moments de les nostres vides. Hi ha vegades que no tenim ànims ni forces per a fer les coses. Però no fer-les ens pot portar a un destí pitjor del qual estem vivint. Potser aquest és el punt de fer les coses de manera automàtica.

Tal vegada és millor fer alguna cosa de manera rutinària sense emocions, però fer-ho. Pensant que això ens pot ajudar a sortir del forat.

Sens dubte, enguany hi ha una campanya sobre la salut mental molt bona i sempre dic que si un sol no pot tirar endavant, visiti al psicòleg.

Segur que hi ha més solucions per a tirar endavant, però no descarteu la de fer les coses que cal fer. Igual que si fossin uns serveis mínims.

Les coses ni arriben en un dia, ni se’n van en 24 hores.

Tots els articles a www.juanjuncosa.com.