L’actual societat regida per les lleis del mercat, s’ha convertit en una espècie d’olla a pressió, en la que per augmentar la seva capacitat receptora de diners, hi ha introduït vàlvules de seguretat. El capitalisme més tardà et deixava pensar i també et deixava dir el que volguessis. El postcapitalisme a més a més t’anima a queixar-te de les seves injustícies i a denunciar-les, sempre i quan, tenint o no feina, acompleixis les seves regles econòmiques. Les persones poden dir i fer tot el que es hi vingui en gana, sempre però, tenint en compte que la pela és la pela i que el diner és el fals ídol al qual cal rendir adoració i homenatge, sotmetent-se a les seves lleis injustes.

Aquestes vàlvules són les que fan possible que la bomba de rellotgeria, que la crisi ha convertit a la societat actual no exploti. Totes les protestes al carrers dels indignats, els iaioflautes, la plataforma dels afectats per les hipoteques i totes les altres protestes actuals i venidores serveixen de ben poc. En tot cas, serveixen per fomentar el menfotisme d’una societat desencisada que no creu en res i passa avorrida de tot. A Espanya però succeeix quelcom diferent. El primitivisme de la seva classe política, amb accions polítiques autoritàries injustes, pròpies d’una oligarquia arcaica i reaccionaria, pot acabar generant possibles reaccions imprevisibles de la ciutadania. Això però,no vol dir que no hi hagi res a fer. Des del moviment sènior proposem l’autosuficiència territorial per avançar cap a la plena ocupació