A través de Brahms, Khatia Buniatishvili va seduir el públic de la Temporada Morabanc

 

La pianista  Khatia Buniatishvili va captar el públic només al sortir a l’escenari, on amb el seu piano de cua i  a través de Johannes Brahms (1833 – 1897) va seduir el públic de la 24ena Temporada de Música d’Andorra la Vella  MoraBanc.

Per què  Brahms? , Doncs perquè  Brahms, pianista i compositor era considerat pels seus contemporanis com a continuador de la tradició clàssica i de la primera generació romàntica, alhora que va tenir la mateixa catalogació dels seus antecessors i grans compositors del nivell de Johann Sebastian Bach (1685 – 1750) i Ludwig Van Beethoven ( 1770 – 1827) respectivament.

Evidentment que la pianista és una gran admiradora de Johannes Brahms i  va dedicar tota la primera part a la “Sonata en fa menor, opus 5”, una obra que s’inicia amb l’Allegro maestoso, sublim  i que dona força a l’obertura del concert. “L’andante” li permet expressar-se lliurement per continuar amb l’Scherzo, que la intèrpret  va brodar.  “L’Intermezzo” completa la interpretació que culminaria amb el “Finale: allegro moderato”. Tota una exhibició interpretativa acompanyant les seves mans en moments a l’aire, per a seguidament tornar a reviure els moments àlgids del gran compositor i mestre del piano del segle XIX. De fet, la sonata que hem gaudit ara a la Temporada Morabanc, és considerada la millor de les tres sonates compostes per  Brahms i on reflexa la clara influència de la música romántica i de manera especial ens apropa a Franz Schubert (1797 – 1828). S’ha d’afegir que” la sonata opus 5” representa per a Brahms la culminació d’un gènere en el qual  l’autor  no va tornar a incidir.  

No sabem si la pianista georgiana ho va tenir difícil en els seus inicis, però sí que sabem que Brahms va haver d’ajudar-se en els seus estudis, treballant com a organista en diferents esglésies i fins i tot tocant el piano en algun cabaret. Més endavant  i a través de la influència de Clara Schumann, Brahms, l’any 1857 va obtenir el càrrec de director dels Cors i professor de piano a la Cort de Lippe-Detmold (1856 – 1857). Després del 1862 es traslladaria a Viena per al càrrec de director de la prestigiosa ”SingAkademie”.

Això li va permetre dedicar-se durant tres anys a la composició i a l’estudi enmig d’una gran passió creativa i alhora compaginar-ho amb la composició simfònica  i a la música de cambra. D’aquesta etapa s’ha de destacar el seu “Concert per a piano i orquestra opus 15” (1858) entre altres obres. L’any 1868 va compondre el “Rèquiem alemany”, una de les seves obres més complertes i uns anys després, compondria  les seves quatre simfonies (1876 al 1885). Moriria a Viena l’any 1897 i en l’enyorança de Clara Schumann,  que havia mort un any abans.

Recuperant la pianista Khatia Buniatishvili, a la segona part, va tocar la transcripció per a piano realitzada per Mikhail Pletnev de la “Suite del Ballet Trencanous” de Tchaikovski (1840 – 1893). Pletnev, pianista, compositor i director d’orquestra rus, té una gran trajectòria i va ser distingit al seu dia amb el premi Estatal de la Federació russa, entre altres  reconeixements.

Per acabar el seu concert, i en aquesta  segona part de la vetllada, Khatia Buniastishvili ens va oferir dues  obres de Franz Liszt (1811 – 1886) : el “Mephisto Vals” i la “Rapsòdia Espanyola”, aquesta última amb reminiscències de la jota aragonesa. Tanmateix un bis va permetre gaudir una vegada més del seu estil característic.

Resumint, una nit perfecta amb les mans pianístiques d’una intèrpret de gran nivell que ha perfeccionat el seu saber pianístic a través de Johannes Brahms. I també ens va mostrar unes pinzellades  d’altres grans autors com són Tchaikovski  i  Litszt, com hem dit abans.   

La propera cita d’aquesta 24 a Temporada de Música i Dansa d’Andorra la Vellla Morabanc, serà el diumenge  dia 4 de març (en horari de tarda) amb els “Virtuosos de la Filharmònica de Berlin”.  Coincidint amb el centenari del naixement de Leonard Bernstein (1918 – 1990) que, entre altres obres, és l’autor dels musicals “Wonderfull Town” (1953) i “ West Side Story” (1957).      

1 comentari

  1. El brahm no va seduir ningu i el Litz estava millor pero el piano de cua estava malament…. Quina vergonya. Piano mal accordat i una nota vibrant.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.