Potser perquè no tinc rés, sóc comunista… Potser ho sóc perquè l’idealisme igualitari em té seduït… No em molesta que hi hagi gent que tingui molt, però em fa mal saber què d’altres no tenen per menjar, perquè havent-hi menjar, no es pot justificar la gana… Potser ho sóc perquè penso que el culte al diner és egoista, gens solidari i provocador… és el causant de desavinences perquè els humans hem posat preu a tot… a la amistat, a la família, a l’educació, a la salut, als aliments, a l’habitatge, al treball… i també perquè la competitivitat econòmica només genera rivalitat material, sense donar valor a la persona… Sóc comunista perquè crec que tothom té dret a la vida i a la dignitat… Sóc comunista perquè crec amb la llibertat dels somnis, amb el compromís col·lectiu, amb la solidaritat i amb allò millor que els éssers humans tenim: capacitat d’estimar i respecte…Sóc comunista perquè la utopia esdevé realitat quan deixa de ser-ho.

L’any 1989 va caure no només el Mur de Berlín… també ho va fer el somni comunista amb tots els seus defectes, que van ser molts… també van caure les virtuts més minses d’una ideologia malmesa pel mal fer d’uns traïdors que van desobeir el veritable somni del socialisme, enquistant al poble fins l’esclat de la pus que la tirania va provocar… El fracàs no va ser ideològic, el fracàs va ser provocat pels noms i cognoms d’uns dictadors enganyosos…

Amb la mort d’en Fidel Castro ha caigut un altre mur… se’n ha anat un revolucionari inicial que va donar sentit a la lluita de classes però que va acabar prostituint-se en el poder de la comoditat i la influència… El model solidari comunista ha estat un desastre perquè els seus líders l’han espatllat, perquè l’han corromput i… perquè la condició humana és dèbil davant la materialitat. El capitalisme tampoc ha estat millor, no ha estat un exemple d’equitat, d’igualtat, de llibertat… només ha estat bo per aquells que s’han enriquit a costa de la pobresa dels altres i, possiblement, els seus murs també cauran perquè la gana provoca el conflicte…

A pesar de tot, sóc comunista perquè m’agrada somiar, perquè prefereixo pensar que tothom es mereix ser feliç, perquè tothom té dret a desenvolupar les seves aptituds sense estar sotmès al capital, a l’economia, als diners… Sóc comunista perquè la meva vida és meva i el Món és de tothom… perquè la única certesa del futur individual és la mort… Sóc comunista perquè hem nascut per viure i no per sobre viure i també ho soc perquè les igualtats bàsiques no estan renyides amb les diferencies individuals, perquè naixem despullats i tenim dret a viure tots vestits… En sóc i me’n sento perquè sense aquest somni és impossible poder donar valor a l’esforç de la gent, és impossible entendre el patiment dels innocents que s’han trobat amb un Món que els castiga amb la misèria…

Sí, per tots aquests motius sóc comunista!!!

3 comentaris

  1. Ja som dos. Comparteixo

  2. Enhoranpna Juli per l’article i la teva valentia

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada