Aquest instant en el qual la part que depèn de tu està finalitzada, és el temps anomenat “a l’espera”. L’habitual arribat a aquest punt és que tot el que podies fer ja estigui fet i només et queda esperar que decideixin, avaluïn, determinin, etc. sobre el que has realitzat.

Tens diverses opcions. La més natural i que succeeix a tots és uns primers espais de temps de nervis pensant i repassant mentalment. A continuació, la relaxació sabent que ja no depèn de tu. El meu consell és que avancis en un altre projecte si el tens o que realment et dediquis algun tipus d’oci que pugui entretenir la teva ment. De no fer això podries caure en una obsessió que no et portarà a cap part.

Si no ets capaç de fer cap d’aquestes coses, també podries plantejar-te el pla “B”. Què significa en aquest cas el pla “B”? Es refereix al fet que pensis que no has aconseguit el teu objectiu i què faràs ara. Això serveix en cas que no poguessis desconnectar la teva ment, per a preparar-te sobre com actuar i quin camí triar si el resultat no és l’esperat. Et serveix per a preparar una alternativa si fos necessària i per a frenar el cop del descoratjament de no aconseguir-lo.

Però mai, mai deixis que serveixi per a no continuar lluitant per allò que vols. Si alguna cosa no és favorable, no vol dir que deixis d’intentar-ho. No deixis morir els teus somnis.