La meva àvia em deia: “A la vida ni es guanya ni es perd, ni es fracassa ni es triomfa. A la vida s’aprèn, es creix, es descobreix, s’escriu, s’esborra. I es reescriu una altra vegada, es fila, es desfila i es torna a filar. El dia que vaig comprendre que l’única cosa que m’emportaré és el que un viu, vaig començar a viure el que em vull endur”.

Poesia Purépecha “MEXICA TEAHUI”. Es desconeix l’autor. No tinc clar si la vida, a vegades per casualitat, et porta coses tan meravelloses com aquestes, o que segons quin moment vius et fixes més en allò que pot ajudar-te i servir-te.

L’atzar o l’estat d’ànim actual m’han fet arribar o fixar en aquesta poesia. És una altra perspectiva de la vida que lluny del conformisme ens dona una sàvia lliçó. En mi és habitual dir que la vida és com una muntanya russa, potser és més encertat, educatiu i per descomptat poètic dir-ho d’aquesta manera.

Potser amb aquesta perspectiva és més fàcil sobreposar-se a les emocions negatives que actualment ens esquitxen amb massa força, perdre, fracassar, vist d’aquesta manera queda clar que formen part del que hem de viure. Del que hem d’aprendre, del nostre creixement. En definitiva, canvis, canvis i més canvis això és pel que sembla la vida. Passos endavant i enrere en diverses direccions. Potser…? També entre línies ens estigui dient viu el moment.

Tots els articles a www.juanjuncosa.com.