La nova obra d’Albert Villaró, El Sindicat de l’Oblit, ja és a les llibreries. En aquesta novel·la, editada per Columna, l’escriptor urgellenc establert a Andorra dóna continuïtat a l’exercici d’història-ficció d’Els ambaixadors, que l’any 2013 va guanyar el Premi Josep Pla i que se situava en una trama d’espionatge en el marc de la II Guerra Mundial, en una Catalunya que havia assolit la independència amb una breu guerra l’any 1934.

En aquest nou llibre, Villaró salta en el temps fins al 1975. A la Catalunya ucrònica d’Els ambaixadors, amb un Estat propi ja consolidat,  l’agent més singular que mai ha tingut la intel·ligència de la República Catalana, mossèn Esteve Farràs, ha d’abandonar el seu retir al Pirineu i enfrontar-se, sense voler-ho i en defensa de la pàtria amenaçada, a un dels seus fantasmes: l’Operació Siscló, l’atemptat amb el qual va acabar amb la vida del general Francisco Franco el 18 de juliol de 1936.

Les regles del joc han canviat, i allò que els havia semblat lògic en aquell moment no ho era tant. Farràs s’ha fet gran: en un equilibri impossible entre l’experiència i la confiança en un futur incert, haurà d’encarar una darrera missió, la més difícil de totes: corregir els errors del passat.

El Sindicat de l’Oblit és la novena novel·la d’Albert Villaró, nascut a la Seu d’Urgell l’any 1964. El seu debut com a escriptor va ser el 1994 amb La selva moral, i la seva primera novel·la va ser Les ànimes sordes (2000). Al 2003 va publicar Obaga, que va consolidar la seva trajectòria i es va traduir al castellà i al francès, i el mateix any va aparèixer L’any dels francs. Al 2006, amb Blau de Prússia, va guanyar el Premi Carlemany. Posteriorment van arribar La primera pràctica (2010), L’escala del dolor (2012), Els ambaixadors (2013), La selva moral 2.0 (2013) i La bíblia andorrana (2015).

En l’apartat de no ficció, Villaró també és autor d’Hèrcules i la ciutat: un passeig per la història de La Seu (1995), Els quatre pilans (1998),Estamariu: respostes al qüestionari de Francisco de Zamora (2000), Le somni de Carlemany (2009), Nova descripció del Principat i valls d’Andorra (2011) i Unes memòries possibles del Doctor Molines (2012), a més a més del conte infantil La Clara i la sopa de lletres (2017). També ha col·laborat en diversos mitjans, entre ells RàdioSeu amb el programa musical ‘La Sonsònia’.