Títol: 72 dies i un vestit
Escriptor: Pep Molist
Il·lustradora: Ina Hristova
Editorial: A Fin de Cuentos
Pàgines: No especificat
Edat: A partir de 9 anys
Elisabeth Jane Cochran va ser una periodista i defensora dels drets de les dones del segle XIX que desafià Phileas Fogg —el famós personatge de Jules Verne— en voler fer la volta el món en menys de vuitanta dies. Aquesta és la gesta narrada per Pep Molist i il·lustrada per Ina Hristova en el llibre de no-ficció 72 dies i un vestit, títol que ens avança el triomf de la protagonista, coneguda amb el sobrenom de Nellie Bly.
L’estil de Hristova esclata des de la coberta i les guardes proclamant-se l’estrella de l’obra, tant per l’encert en l’ús de la risografia i els seus efectes com per la coherència amb la història que presenta, recorrent a una paleta de colors tan atrevida com el repte emprès, línies gruixudes i jocs de figura-fons que realcen la personalitat de Bly i una brillant elecció dels elements representats que vesteixen el context i ens traslladen a l’època (la ploma de Verne, la brúixola, els guants, la càmera Kodak, els primers grans edificis novaiorquesos de les guardes…).
L’obra s’inicia amb un índex que explicita l’estructura del llibre en dues parts i nou capítols. L’absència de paginació no hauria de suposar un greu problema, ja que els capítols es llegeixen seguits, passant per les diferents fases de l’empresa, i no semblen estar pensats per a fer-ne consultes parcials, com s’acostuma a fer en un llibre de coneixements; tanmateix, no s’hauria de passar per alt la dificultat que ocasiona per a assenyalar o referenciar un fragment concret. La selecció dels fets narrats també és ressenyable, ja que posa sobre la taula gèneres com el diari de viatge o la crònica periodística i ofereix un recull estimulant de les fites de Nellie Bly abans d’emprendre el viatge i a la seva tornada, o de curiositats com la particularitat de l’únic vestit que duia amb ella.
Si bé en llegir la plana destinada a la biografia es té la sensació d’estar davant una exposició d’idees soltes —una frase curta per cada fet—, Pep Molist de seguida refà la cohesió del text amb una escriptura clara, esquitxada per les paraules de la mateixa periodista, que es presenten en negreta i cursiva per a generar proximitat. L’autor inventa diàlegs perquè l’experiència resulti més amena, i els aprofita per a evidenciar el masclisme i el caràcter insòlit de la proesa; la repetició constant d’aquesta transgressió lligada a la condició femenina, però, pot resultar reiterativa.
A primer cop d’ull l’edició és molt acurada; el gruix del paper escollit, la composició i distribució de les pàgines i en especial el desplegable amb el mapa comparatiu de l’itinerari de Phileas Fogg i Nellie Bly, fan de la lectura una experiència plaent i captivadora. Ara bé, si filem prim veiem alguns errors ortotipogràfics, per exemple l’estrany ús de les cometes altes en la primera cita del primer capítol o l’absència d’un espaiat al quart capítol, entre d’altres. Endemés, sorprèn que no s’especifiqui la font de les cites; s’extreuen dels diaris de viatge? D’entrevistes? Són, en realitat, falses cites?
A banda de la importància social i històrica dels fets, hi ha un altre aspecte significatiu per als lectors i lectores, i és el vincle que mostra entre vida i literatura, realitat i ficció, i com a vegades s’esperonen l’una a l’altra, tal com Nellie Bly troba la inspiració en La volta al món en 80 dies per a fer realitat el seu anhel.
Mònica C. Vidal / Clijcat / Faristol