620.000 assassinats en un any

L’estadística l’he tret del llibre “Homo Deus”, de l’historiador israelià Yuval Noah Harari: al 2012 es van produir, aproximadament, uns 120.000 assassinats en conflictes bèl·lics i mig milió en homicidis per diverses raons. Per tant, aquell any va haver uns 620.000 assassinats. Això suposa una mica més d’un 1% dels morts durant el 2012 i un homicidi per cada 10.000 habitants. Tot i el que pugui suposar a primera vista són dades esperançadores. I és que signifiquen que les morts violentes van a la baixa, des de fa un temps, perquè els percentatges (no el nombre absolut) eren molt més elevats anys i dècades enrera. De fet, els homicidis autoinflingits, els suicidis, van superar al 2012 de llarg aquesta xifra i van ser més d’un milió. Evidentment, totes aquestes xifres són horribles i l’ideal seria que fossin el nombre més baix i proper al zero. Però sí que és cert que, per ara, les guerres van a la baixa i el món és una mica menys violent que abans. No vivim en el millor dels móns, ni de bon troç, però, a nivell global, la humanitat és una mica més pacífica. Naturalment, això va per zones ja que precisament aquest any del que parlem va ser el de l’apogeu del conflicte sirià, que encara cueja. Però, torno a repetir-ho, en global la humanitat és menys homicida darrerament. Hi ha diversos motius que ho podrien explicar: entre altres, la tan denostada globalització que fa que hi hagi més lligams econòmics entre els diversos estats i això faci menys temptador (però no impossible, com es pot veure) una política basada en l’assassinat.

També està una política més eficaç dels estats contra el crim. Sempre, puntualitzo, a nivell global i podríem afegir que potser hi ha una miqueta menys de repressió política homicida. I m’agradaria creure que el motiu és que la vida humana és més valorada en tot el planeta i l’assassinat no està tant ben vist com en el passat. Fa poc va sortir a la premsa un estudi científic fet per uns investigadors espanyols que demostrava que els mamífers, no només els homes, eren propensos a emprar la violència contra congèneres de la seva espècie. I donava una xifra esfereidora: els micos bonobos tenien un percentatge d’assassinats per membres de la seva espècie d’un 0,6% a l’any i els ximpanzès, en canvi, de més d’un 6%. Per tant, si es confirma, podríem comprovar que la història de la violència de l’home envers l’home té una llarga història, de molts milions de l’any. Però la seva disminució també podria significar que podem escapar a aquesta història i de la nostre herència.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.