Els capgrossos, les àligues, els dracs i les mulasses, però també altres figures de la cultura popular catalana com l’home dels nassos, el lleó o els nans. Peces especials, úniques d’una població o singulars per alguna raó, totes formen part del patrimoni cultural català que any rere any omplen els carrers de les nostres viles per amanir les festes majors i celebracions. Però coneixem tot aquest patrimoni? El sabem explicar als més menuts de la casa perquè la seva història i tradició no es perdi d’aquí a uns anys? La col·lecció 50 singulars de la festa. Petita guia de figures singulars, a càrrec de l’editorial El cep i la nansa, és una magnífica guia per no perdre’s cap detall de la imatgeria catalana.

Aquest estiu ja està disponible el tercer volum de la col·lecció, que va començar el 2015 i que s’adreça a tots els públics, amb una edat recomanada a partir dels 9 anys. Els autors són Aitor Garrido Ramos, per als textos, i Juanolo, l’il·lustrador. Les imatges detallades de Juanolo ens permeten descobrir com són i com es porten totes aquestes figures i, a més, en podem saber el lloc i la data de naixement i qui en va ser el constructor, quins són els seus antecedents històrics, si n’hi ha, o el motiu de la seva construcció.

Però a més, inclou un apartat bibliogràfic que recull tota mena de recursos, impresos i audiovisuals, amb una selecció dels webs més destacats sobre el tema i amb un índex que ens remet a la pàgina en què apareix cadascuna de les figures.

En aquest tercer volum hi apareixen des d’uns gegants fets a casa i estrenats a la Xina fins a uns nans ancorats en el Romanticisme, passant per solemnes àligues, esbojarrades figures de carnaval, estimats veïns convertits en capgrossos i elements màgics que només es deixen veure per les festes de Nadal. Per exemple, hi trobareu l’Àliga de Vilafranca del Penedès, els Dracs Infantils de Molins de Rei, el Lleó de Bellvís de l’Hospitalet de Llobregat, els Nans de La Bauma dels Encantats, de Berga, el Prothus de Tona, el Tió i Soca, Estella i Estellicot de Ripoll, el Constantí de Torà, l’Home dels Nassos de Lleida o l’Àliga de Solsona.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada