Als pocs dies de ser elegit Papa, sant Joan Pau II es va dirigir a “Justícia i Pau” (11.11.1978) amb unes emotives paraules: “Estimats amics: Compto amb vosaltres, compto amb la Pontifícia Comissió Iustitia et Pax perquè m’ajudeu i ajudeu tota l’Església a dirigir de nou als homes del nostre temps, amb insistència i urgència, la crida que els vaig fer en començar el meu ministeri romà i universal el passat 22 d’octubre: “No tingueu por! Obriu!, més encara, obriu de bat a bat les portes a Crist! Obriu a la seva potestat salvadora els confins dels estats, els sistemes econòmics i polítics, els extensos camps de la cultura, la civilització i el desenvolupament! No tingueu por! Crist coneix el que hi ha dins l’home. Només Ell ho coneix! Vivim en uns temps en què tot hauria d’impulsar i empènyer a l’”obertura”: sentir vivament la solidaritat universal entre els homes i els pobles, la necessitat de salvaguardar l’ambient i el patrimoni comú de la humanitat, la urgència de reduir el volum i l’amenaça mortal dels armaments, el deure d’arrencar de la misèria milions d’homes que, amb els mitjans per portar una vida decorosa, trobarien la possibilitat d’aportar energies noves a l’esforç comú”.

 

El Concili Vaticà II havia formulat clarament el desig que fos creat “un organisme universal de l’Església que tingui com a funció estimular la comunitat catòlica per promoure el desenvolupament dels països pobres i la justícia social internacional” (GS 90). I per a respondre adequadament a aquest desig, Pau VIè. va instituir, el 6.1.1967 la Pontifícia Comissió “Iustitia et Pax”. “Justícia i Pau és el seu nom i el seu programa”, escrivia Pau VIè. dos mesos més tard a Populorum Progressio. Va ser un Consell Pontifici i el Papa Francesc l’ha inclòs recentment en el “Dicasteri per al Servei del Desenvolupament Humà Integral”. Barcelona, ​​avançant-se a tots, va crear fa ja 50 anys, la Comissió diocesana “Justícia i Pau” que ha treballat molt i de manera eficaç al llarg d’aquest temps i que en aquests dies ho estan celebrant.

 

A nivell universal o estatal o diocesà, promou la justícia, la pau i el respecte dels drets humans al món, segons l’Evangeli i la Doctrina social de l’Església. Aprofundeix aquesta Doctrina, la difon àmpliament i vetlla perquè sigui aplicada. Recull informacions i resultats d’enquestes sobre la justícia i la pau, el desenvolupament dels pobles i el respecte dels drets humans, els avalua i comunica les conclusions obtingudes. Fomenta les relacions amb les associacions catòliques i amb altres institucions, que treballin per assolir aquests fins. Coopera amb afany perquè creixi entre els pobles una sensibilitat respecte al deure de promoure la pau, especialment en ocasió de la Jornada Mundial de la Pau de cada 1r. de gener. I ajuda els cristians quan s’han de tractar públicament temes particularment urgents i delicats, com ara el deute internacional, la pena de mort, el racisme, el comerç d’armes, la distribució de la terra, el treball humà i el medi ambient en la perspectiva de l’Església catòlica, o bé els aspectes i les exigències ètiques de l’economia i de les activitats financeres. Per això continua essent molt necessària la seva tasca, i ha de ser escoltada la seva veu. Hem de comptar amb ells en l’Església per a continuar promovent el compromís social que dimana de la fe cristiana.