Cada estiu la Costa Brava es converteix en un dels indrets preferits per milers de turistes d’arreu del món que venen a gaudir del sol, la cultura, la gastronomia i, sobretot, del mar. Concretament, el litoral empordanès és una de les opcions predilectes pels amants del mar gràcies a la gran varietat de cales i platges que ofereix, per bé que la majoria d’aquests visitants transiten la superfície terrestre oblidant la gran biodiversitat submarina que s’amaga a només uns metres de la costa, un tresor format per una gran diversitat de peixos i algues sense descobrir. Avui ens proposem submergir-nos en alguns dels millors paratges submarins que ofereix la nostra costa, i ho farem d’una forma accessible per a tothom, sense escafandre ni ampolles d’aire comprimit. Només ens calen unes ulleres de busseig, un tub, unes aletes i l’esperit explorador ben despert. Ens acompanyeu?
1. Platja de Canyet – Platja del Senyor Ramon
Situada a la part nord de la serra de la Selva Marítima, al terme municipal de Santa Cristina d’Aro, la platja del Canyet és un racó molt tranquil (excepte durant els mesos forts d’estiu) amb un dels racons marins més espectaculars de la Costa Brava, format per còdols arrodonits, posidònia i on hi podem trobar una gran varietat de peixos: fadrins, julioles, xucladits, sards, escòrpores o la salpa, un dels més freqüents en aquesta zona… El recorregut de platja de Canyet fins a la magnífica platja del Senyor Ramon consta de 1.350 metres per un fons poc profund, amb alternança de clapes de sorra, blocs i grava. Durant el seu recorregut també trobarem fons de roca, amb nombrosos cataus i escletxes on s’hi amaga una gran varietat de peixos i nacres.
2. Cala Rovira – Cala del Pi
Seguim pujant pel litoral empordanès i ens aturem a la icònica Cala Rovira, també coneguda com a platja dels Escalencs. Es tracta d’una cala situada en un tram marítim del Massís de les Gavarres que pertany a Castell-Platja d’Aro i que, de fet, es podria considerar una platja urbana. Així doncs, recomanem fer aquesta ruta fora de temporada. Aquest itinerari submarí consta de 760 metres de llargada i ens portarà cap a una altra cala de postal: Cala del Pi. El recorregut transita per un fons molt variable de roca, blocs de roca, còdols, grava i sorra, amb praderies aïllades de posidònia i molts peixos, amb predomini del llobarro, la llisa, el roger, el sard i la sípia.
3. Platja del Golfet – Cap Roig
Arribem fins a Palafrugell, al massís de Begur, un paradís del nostre litoral, per fer una aturada a un dels bucs insígnia: Cala El Golfet. Es tracta de la cala més agresta i desconeguda de les cales de Calella de Palafrugell. El fons més proper a la platja és de sorra grossa amb grava i còdols, però a mesura que ens apropem cap a Cap Roig passa per fons de roca, blocs i mates de posidònia. A més, aquesta ruta travessa diversos illots i caps que configuren un fons laberíntic habitat per serrans, julioles, fadrins, tords, orades, esparralls, etc… 900 metres de recorregut on cal estar atent a les embarcacions i on es recomana l’ús de boia de senyalització.
4. Illa Mateua – Punta dels Cinc Sous
Accedim a territori alt-empordanès per visitar una de les zones estrella per a la pràctica de submarinisme i esnòrquel: Illa Mateua, a l’Escala. Aquesta raconada situada al Massís del Montgrí, envoltada d’una cinglera i ribes rocoses, compta amb un dels fons marins més valorat de la Costa Brava. A banda d’una gran vida animal on hi són habituals els crancs, els eriçons i una gran població de peixos (bavoses, raboses, serrans, llises, sards…), aquesta ruta que va d’Illa Mateua a Punta dels Cinc Sous (1.070 metres) compta amb dos túnels submergits, ben conegut pels submarinistes, i ñes restes d’un vaixell enfonsat, el Cotentin, un remolcador de la marina francesa que va fer aigües l’any 1963 per culpa d’una tramuntanada.
5. Cala Rostella – Punta Des Bergantí
Acabem al terme municipal de Roses, a la part meridional de la península del Cap de Creus. Allà s’hi enclava una de les cales que bé podrien lluïr en qualsevol postal de la Costa Brava: Cala Rostella. Una cala verge, sense construccions properes, i encunyada de tal manera que la sensació d’aïllament és gairebé plena. El fons marí d’aquesta zona compta amb un interessant alguer de posidònia, entre la qual hi podem trobar nacres i altres invertebrats com esponges, garoines, tunicats, anemones, llimacs, pops… i els peixos habituals de la zona: tords, roquerets, grívies, sards, oblades, etc. En aquest cas, la ruta de poc més d’un quilòmetre ens porta fins a Punta Des Bergantí, lloc on va encallar-hi l’any 1968 un mercant, El Melchuca, que transportava sacs de ciments (perfectament visibles). Als forats del casc d’El Melchuca s’hi arrauleixen congres, morenes i mòlleres.
