Enmig de la pressió urbanística i la freqüentació humana de gairebé tot el territori, hi ha alguns espais naturals que han estat protegits i recuperats amb èxit al llarg dels darrers anys al Penedès històric. Rere aquests projectes hi ha sovint grups ecologistes, experts en flora i fauna i persones conscienciades que hi han dedicat el seu temps i els seus esforços. Malgrat tot, la lluita perquè aquests espais recuperin una vida que els hi és pròpia ha de ser constant. La poca sensibilitat de la societat, la pressió urbanística, els actes de vandalisme i una consciència més aviat baixa de la importància de conservar la biodiversitat en el nostre entorn més proper són enemics difícils de combatre. Sobretot tenint en compte el desfalc entre l’esforç i el temps que requereix recuperar un entorn natural i el poc que costa destrossar-lo.

Recollim aquí cinc indrets de les comarques de l’Alt, el Baix Penedès i el Garraf que han passat d’estar en un estat de degradació molt preocupant a tornar a acollir vida a través de processos de naturalització. I recordem també la necessitat de respectar aquests llocs a base de sentit comú. No s’ha d’entrar a les zones que estiguin tancades, ni abocar-hi residus i cal evitar que els gossos no hi campin perquè, per exemple, es mengen els ous del corriol camanegre, una de les espècies que s’estan intentant recuperar a Les Madrigueres.

1. Les Madrigueres
Les Madrigueres és un dels últims espais naturals de la costa del Penedès. Està situat al tram final de la riera de la Bisbal, a Sant Salvador (El Vendrell). El Geven, Grup Ecologista del Vendrell i Baix Penedès, treballa des dels anys 90 en aquesta zona, primer per evitar que s’hi construís i més tard per naturalitzar-lo. L’any 2006 es va aprovar un Pla Especial de la Zona i un Pla de Naturalització. Però amb l’arribada de la crisi el 2007 tot va quedar congelat. L’espai va passar llavors a mans de l’ajuntament i des del Geven s’han encarregat de vetllar per la naturalització de Les Madrigueres. L’any 2015 es va poder crear una primera llacuna a la zona. L’ajuntament va començar a complir el Pla especial de protecció, va retirar l’aparcament, va fer un mirador. L’any 2016 va entrar en joc un projecte del Ministeri de Costas que contemplava un aparcament, tres accessos i la connexió del passeig marítim, una proposta que des del punt de vista del Geven “trinxava l’espai i no era compatible amb un pla de naturalització”, com explica el president del Geven, Ricardo Collado, en aquesta entrevista de la Xarxa per a la Conservació de la Natura. Va ser llavors quan els ecologistes van començar una campanya perquè es modifiqués el projecte i van aconseguir el suport de l’ajuntament i la Generalitat. Finalment es van poder crear tres llacunes litorals, que han anat adquirint vida a través de la colonització de diferents espècies de fauna, sobretot ocells. Malauradament, la feina continua i s’ha de seguir treballant per conscienciar la ciutadania del valor d’aquest reducte natural recuperat, l’únic espai del litoral baixpenedesenc que no ha estat urbanitzat. Com explica Collado a l’entrevista citada: “Volem que Les Madrigueres connectin amb un corredor ecològic, amb zona sense urbanitzar i amb les muntanyes”.

Jornada de treball a Les Madrigueres el passat mes de març | FOTO: Geven

2. Regeneració natural de les platges de Calafell
El Servei de Costes de l’Estat destinarà 308.049,75 euros del seu pressupost per a la lluita contra el canvi climàtic a finançar el 100% del projecte per a la regeneració natural de les platges de Calafell. L’actuació es farà entre l’Estany i el límit amb Cunit abans que acabi aquest any. Aquesta iniciativa ha de servir per retenir sorra i compensar els efectes dels temporals. Però, de retruc, es preveu que enriqueixi la diversitat biològica, en flora i fauna, de la franja litoral. El projecte consisteix a afavorir l’aparició de petites dunes, on s’acumuli sorra de forma natural. Recentment l’ajuntament de Calafell ha fet dos proves pilot a dos indrets de les platges per assajar dos sistemes de retenció de la sorra: la plantació d’espècies vegetals típiques de les platges i acumular restes de vegetació marina. També s’ha deixat una zona sense fer-hi res per poder avaluar l’efecte de les altres dues. Les restes de vegetació marina han resultat ser les més eficaces i en aquesta fórmula es basarà el projecte final.

Regeneració natural de les platges a Calafell | FOTO: Ajuntament de Calafell

3. La desembocadura del Foix a Cubelles
La recuperació dels espais humits de la desembocadura del riu Foix ha convertit aquesta zona en una de les de major atractiu del municipi. A la desembocadura del Foix, a més de poder passar un dia enmig de la natura, es pot observar el comportament de les aus autòctones d’aquesta zona. L’espai també està adreçat a les escoles, que poden visitar i estudiar l’ecosistema d’un riu mediterrani com és el del Foix. La seva desembocadura està separada del mar per una barrera de sorra acumulada pels corrents marítims i els dipòsits pluvials, formant llacunes d’aigua dolça al seu interior. L’espai natural del delta del Foix manté el braç de sortida a la mar que es va formar arran de les riuades de 1994, a la qual s’ha afegit un segon braç deixant una illa al mig, connectada amb la zona d’esbarjo a través d’unes passarel·les de fusta. Una altra passarel·la de fusta sobre un dels braços del riu serveix de punt d’observatori del desenvolupament natural de la desembocadura del Foix.

La desembocadura del Foix a l’hivern | FOTO: Goretti Martínez

4. Platja Llarga de Vilanova i la Geltrú
La platja Llarga constitueix un espai d’unes 10 hectàrees, situat a l’extrem sud del terme municipal de Vilanova i la Geltrú i forma part d’una antiga zona d’aiguamolls i dunes litorals, presents a la zona del delta del riu Foix i coneguda amb el nom de El Prat. Aquest espai és l’última zona natural que resta de l’antic delta del riu i és juntament amb Les Madrigueres i la platja dels Muntanyans de Torredembarra, l’únic espai litoral d’aquestes característiques al llarg de la costa entre el Delta de l‘Ebre i el Delta del Llobregat. Actualment, l’espai de la platja Llarga continua en procés de recuperació i restauració naturalística. Per això es demana que es respecti la fauna i la flora d’aquest indret i que es tingui en compte que tota la platja és zona de nidificació. Per aquest motiu està prohibida la presència de gossos durant tot l’any. Així mateix, es demana a la gent que vagi a la platja que caminin arran de l’aigua per no trepitjar la zona de dunes.

La Platja Llarga, fotografiada al mes de gener | FOTO: Goretti Martínez

5. Els pèlags de Vilobí del Penedès
L’espai dels Pèlags, ara anomenat Parc dels Talls, es troba al terme de Vilobí del Penedès, situat dins la comarca de l’Alt Penedès. És una zona amb unes característiques ambientals concretes i molt peculiars. Considerada reserva natural, està formada per quatre “pèlags”, cadascun amb característiques particulars. Aquest paisatge singular i únic és fruit de l’explotació minera que va estar lligada durant molts anys al municipi de Vilobí. Tal com s’explica al web del Parc del Talls (com s’anomena ara aquest espai) “poques vegades la natura torna amb tanta generositat i bellesa els efectes de l’acció humana”. Actualment, durant l’any s’hi celebren diversos actes com ara cicles de jazz i altres concerts, curses, caminades, rutes i descobertes de natura, així com activitats d’anellament d’ocells.

Un dels pèlags a la primavera | FOTO: Goretti Martínez

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada