Curiosament, 4 dels 7 precandidats a la presidència del FC Barcelona han compartit Junta Directiva del Barça, Josep Maria Bartomeu, Toni Freixa, Agustí Benedito i Joan Laporta, qui va presidir el Barça amb tics dictatorials i promoció personal per sobre de l’interès del nostre Club.

Curiosament, tots ells van anar dimitint per discrepar amb aquests tics i amb determinades situacions i actes que es van anar produint i que avui recordarem per refrescar la memòria dels qui obliden fàcilment i creuen que aquest personatge és el millor per dirigir el Club els propers 6 anys.

Aquest és un dels fundadors, juntament amb un altre precandidat, l’Agustí Benedito, i altres personatges del famós “Elefant Blau” que va fer oposició al president Núñez, plataforma que va donar inici més tard a la guerra entre “Nuñistes” i “Cruyfistes”.

Guerra absurda com totes, doncs al Barça hi cabem tots, amb les nostres diferents maneres de pensar i de veure el futbol. Potser m’atreviria a dir que la unió de tots dos, en Nuñez per la part econòmica i en Cruyff per l’esportiva, va donar grans fruits. I sí, la filosofia de futbol del gran Johan encara perdura a Can Barça i ningú la posa en dubte.

En “Jan” va fer coses bones, com la reestructuració de tota la part esportiva, liderada, això sí, per Sandro Rossell, o eliminar del Camp nou la secció dels “Boixos Nois” que tan havia afavorit en Joan Gaspart, tot i que mai han acabat de desaparèixer.

Però també moltes de gairebé imperdonables, com les típiques del polític que vol ser, fer el contrari del que es diu en campanya, doncs va augmentar gairebé el 40% els abonaments després de dir que no pujaria la “quota de soci”, o no “aixecar les catifes” com havia promès també i deixar que en Gaspart i la seva mala gestió no paguessin.

Durant el segon any de mandat va contractar, en contra de la voluntat de la resta de la Junta, al seu ex-cunyat, un franquista declarat i va premiar la magnífica trajectòria de Valero Rivera amb un càrrec que no va agradar a ningú dins el Club i que comptava amb la clara oposició d’alguns directius i entrenadors, i que va provocar, entre d’altres, la dimissió d’un Enric Masip que ara, curiosament, li fa costat. Que li haurà promès amb els diners del Club com a reconciliació?

Arran d’aquest fet, i davant de l’oposició de “Novita” Bartomeu, el va destituir com a responsable de les seccions i poc temps després, al juny de 2005, es va produir la primera gran crisi amb la dimissió de fins a 5 directius, entre els que hi havia Sandro Rosell, J.M. Bartomeu i Xavier Faus, que van al·legar el deteriorament de valors com la democràcia, la transparència o el treball en equip, afavorint l’autoritarisme, la opacitat i l’ambició de poder que el va continuar caracteritzant.

No oblidem tampoc que amb el vot de censura del 60,6% dels socis en contra seu, es va negar a dimitir amb l’excusa que els Estatuts diuen que ha de ser el 66,6%, quan ell mateix havia reclamat la dimissió de Nuñez amb un percentatge molt inferior.

Això va provocar la dimissió en ple de 17 directius que van demostrar ser força més honestos que ell, que fins i tot va fer espiar a alguns dels que es van quedar al club aferrant-se a la “poltrona”.

Realment volem que un personatge així torni a dirigir el nostre Club?

Crec sincerament que de totes les precandidatures presentades només hi haurà, finalment,  3 opcions amb possibilitats de guanyar les eleccions, la del propi Laporta, Bartomeu i Benedito.

Però també penso que per desgràcia, amb els comentaris al seu favor d’en Guardiola, la campanya ja ha finalitzat… tant de bo m’equivoqui o l’haurem de patir 6 anys.