Era  molt difícil de preveure, quan es recuperaren les falles del Pirineu l’any 1987, que 30 anys més tard aquesta celebració gairebé oblidada gaudiria de tan bona salut. Durant tres dècades, han estat moltes les persones vinculades en una festa reconeguda, l’any 2015, com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la Unesco. L’Associació Fallaires Andorra la Vella s’ha proposat contactar amb totes les persones que han col·laborat o participat en la seva organització, i de les quals actualment s’ha perdut el rastre. Mitjançant les tres xarxes socials més populars (Facebook, Twitter i Instagram) i el correu electrònic recerca@fallairesandorralavella.com, han iniciat una campanya per tornar a restablir els ponts.

Per Albert Roig, fallaire major d’Andorra la Vella, la celebració del trentè aniversari de la recuperació serà “una data per recordar, però sobretot per celebrar amb tots aquells que al llarg d’aquests tres decennis han fet possible que es mantingui i la festa (…) És evident que bona part del mèrit d’haver arribat al cim de la Unesco és seu”.

Una celebració que ve d’antic
Les falles del Pirineu són una expressió genuïna de les terres pirinenques. Pere Canturri recordava en aquest article la celebració de les falles als anys 50: “El jovent, en fila, corria pels carrers del poble de foguera en foguera i feia voltar per damunt del cap una falla encesa”. L’exministre de Cultura andorrà, malauradament traspassat el novembre del 2015, recordava que “era impressionant veure aquell seguit de xicots corrent pels carrers d’Andorra, estrets i foscos, amb aquelles boles de foc guspirejant, saltant les fogueres de cada veïnat”.

L’origen de les falles pirinenques és incert. Les principals hipòtesis que s’han esgrimit responen a diferents funcions socials: la celebració del solstici d’estiu i el revifament de la naturalesa, els rituals d’aparellament dels joves solters, la necessitat de reconquerir el territori contra les tropes musulmanes, o simplement –tal com apunta Oriol Riart—en el trasllat de la població des de llocs elevats fins a poblacions més planeres.

Sigui quina sigui la seva gènesi, s’ha pogut conservar aquesta pràctica originària del segle XI gràcies a la implicació de desenes de generacions que, a una i altra banda dels Pirineus, l’han volguda mantenir ben viva. Actualment, gràcies a l’esmentat reconeixement de la Unesco, la festa viu un nou auge en nombre de participants i poblacions implicades. El trentè aniversari de la recuperació de les falles servirà per homenatjar les dues últimes generacions que han treballat perquè la seva flama segueixi ben viva.

Per Ens de Comunicació / AMIC

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada