Els geriàtrics d’Andorra acullen actualment un total de 222 persones que hi viuen de manera permanent i 58 que hi van durant el dia. El Centre Sociosanitari el Cedre, la clínica geriàtrica Sant Vicenç d’Enclar, i les residències Solà d’Enclar i Clara Rabassa cuiden dels padrins que tenen una certa dependència i necessiten ajuda en diferents graus i es converteixen en les cases de totes aquestes persones, amb una mitjana d’edat al voltant dels 85 anys. Amb el tancament, aquest proper dilluns, de la residència Solà d’Enclar, els interns es traslladaran al Cedre, però tot i així continua havent disponibilitat de places per si en un futur hi ha més padrins que necessitin accedir-hi. No obstant, des dels diferents centres el que es vol és potenciar l’atenció primària i l’assistència al centre de dia perquè no calgui l’internament d’aquelles persones amb prou autonomia per viure a les seves llars.

Les residències són un dels recursos que existeixen actualment per a les persones grans que van perdent facultats, tenen malalties i necessiten el suport d’altres persones en el seu dia a dia. Amb l’envelliment de la població, però, dins aquesta franja hi ha graus de dependència i de malalties molt diferenciats, i per aquest motiu s’han d’oferir diferents serveis en funció de les necessitats de cada persona. Així, es permet que els que necessiten suport però tenen una certa autonomia, puguin conservar-la, i que els qui requereixen ajuda per a qualsevol activitat i atenció medicalitzada, també en disposin.

A partir d’aquest dilluns, la residència Solà d’Enclar tancarà les seves portes, i tots els seus residents es traslladaran al Cedre. Així, aquesta serà l’única residència pública del país, però no obstant, la Caixa Andorrana de Seguretat Social i el Govern tenen convenis amb el geriàtric de Sant Vicenç d’Enclar per a les persones que tenen un grau de dependència més elevat i unes necessitats hospitalàries superiors a les que pot oferir el Cedre. La residència Clara Rabassa, a més, tot i ser privada disposa d’ajuts de la fundació per als que ho necessitin, i en l’últim any el Govern també ha donat ajuts a padrins que ja no poden fer front a la tarifa establerta.

Actualment, el Cedre acull un total de 62 residents que hi viuen i 20 que van al centre de dia. Aquest dilluns, però, hi aniran a viure les 46 persones del Solà d’Enclar i se sumaran al centre de dia set padrins més. És a dir que en total hi haurà 108 residents i 27 usuaris de dia, i encara quedaran places lliures per si augmenta la demanda. A Sant Vicenç d’Enclar, que és on la Comissió de Valoració Sociosanitària (Covas), que avalua l’estat dels pacients, destina normalment els que estan més greus, hi ha 54 persones vivint-hi, i 19 al centre de dia, i hi ha una plaça lliure encara a cada servei. La directora, Marina Duró, indica que normalment havien tingut llista d’espera, però que gràcies a l’obertura del Cedre, el 2009, actualment ha baixat l’ocupació. A Clara Rabassa, que és privada i per tant no cal que sigui una comissió la que determini si el padrí pot quedar-s’hi, no hi ha cap habitació buida. Tenen un total de 60 persones vivint-hi i algunes apuntades a la llista d’espera, apart de les 12 que van al centre de dia.

L’envelliment de la població fa pensar que cada vegada pugui anar a més l’ocupació d’aquests centres però, no obstant, els directors consideren que hi ha diversos serveis a potenciar per evitar que s’hagi de recórrer a aquesta via quan no és absolutament necessari. El més habitual és que les persones grans prefereixin estar a casa seva mentre sigui possible, per això existeixen els centres de dia que ofereixen l’ajuda necessària durant la jornada i permeten que qui pugui segueixi vivint a casa seva. En aquest sentit, els tres centres tenen encara més capacitat d’ocupació, i des de Clara Rabassa, la directora, Eva Riba, apunta que és un servei que potser caldria reforçar. A més, assenyala que pel cost que suposa pot ser que hi hagi persones que en temps de crisi hi estiguin renunciant i s’estiguin quedant a casa, mentre que en altres èpoques potser sí que hi haguessin anat.

Per la seva banda, el director del Cedre, Ernest Sáiz, explica que de cara al futur, el que es vol reforçar és l’atenció a domicili, i altres com el programa Respir, que permeten seguir vivint a la llar però comptar amb ajuda quan es necessita. El programa Respir és el que fan servir algunes famílies que cuiden durant tot l’any d’una persona depenent, i que per exemple quan marxen de vacances la porten al Cedre perquè estigui ben cuidada mentre no hi són. Actualment el Cedre reserva dues habitacions per a aquest programa, i durant aquest any ja n’han fet ús unes dotze persones, i ara es plantegen donar-hi encara més impuls.

D’altra banda, però, Sáiz explica que a vegades hi ha persones grans que poden viure soles però que tenen problemes a l’hora de fer-se el dinar o de fer front a les tasques de la llar, o que simplement necessiten algú que els hi controli la medicació. Per a aquests casos, indica que és molt important insistir en l’atenció que se’ls pot donar a la llar perquè no es vegin abocats a deixar casa seva i anar a una residència si no és realment necessari.

Tot i això, també és important que un cop a les residències no es doni un servei únicament mèdic als pacients, i això és el que fan els tres centres del país, que ofereixen diverses activitats, tant terapèutiques com de lleure als seus padrins. Tots destinen unes hores a rehabilitació i a exercicis físics, però també ofereixen músicoterapia, relaxació, o entreteniments com jocs de bingo i sessions de cinema. A més, al Cedre i a Clara Rabassa s’organitzen algunes sortides puntuals.

Pel que fa als preus, aquests varien en funció dels centres i de l’atenció que requereix cada pacient. A Clara Rabassa, la quota mensual està al voltant dels 2.000 euros per als que viuen al centre, però el centre no té atenció mèdica, i per tant aquesta s’ha de pagar quan es fan les visites necessàries als metges. Aquests preus, en algunes ocasions no els poden assumir els residents, i aleshores la fundació Clara Rabassa avalua el cas i pot subvencionar fins al voltant de 500 euros de la quota, i actualment ho fa en quinze casos. Amb la crisi, però, s’han incrementat les necessitats d’ajudes, i per això des del centre s’ha demanat suport al Departament de Benestar que havent estudiat els casos, al llarg d’aquest any ha donat ajuts ja a quatre residents de Clara Rabassa.

Al centre sociosanitari el Cedre, el preu de sojorn hoteler és de 780 euros al mes, però a part, els usuaris han de pagar 222 euros al mes per l’atenció residencial assistida, ja que la CASS cobreix el 90% d’aquesta prestació. Sempre, però, si la persona no té els recursos econòmics necessaris pot demanar l’abonament del 100% d’aquesta prestació a la CASS, i també existeix l’opció de demanar una ajuda al Govern pel sojorn hoteler. Moltes de les habitacions són dobles, i per als que demanen una habitació individual hi ha un increment de 200 euros.

Pel que fa a la clínica geriàtrica Sant Vicenç d’Enclar, de titularitat privada, el preu és de 151 euros diaris per l’hospital de 24 hores, és a dir, una quota de 4.530 euros al mes, però tenint en compte que l’usuari només ha de fer front a una part, ja que la CASS i el Govern assumeixen les despeses referents al 90% de la seguretat social i a l’atenció social. La part que assumeix l’usuari és de 1.095 euros al mes.

Trasllat dels padrins del Solà d’Enclar al Cedre

Amb motiu del tancament de la residència Solà d’Enclar, i per aprofitar les instal·lacions que fins ara han estat en desús al Cedre, a partir d’aquest dilluns, els 46 padrins que viuen al Solà d’Enclar es traslladaran al Cedre. Per aquest motiu, des de l’octubre del 2012 es treballa en la reorganització del centre, perquè aquesta fusió sigui el més fàcil possible, sobretot per als pacients.

El director del Cedre, Ernest Sáiz, explica que ‘és un gran encert a nivell d’optimització de recursos’, ja que hi havia dues plantes buides però equipades a les que es podrà donar utilitat. A més, amb la unió dels dos centres, els residents del Solà d’Enclar notaran ‘una millora substancial’ a nivell arquitectònic i d’equipaments.

Pel que fa a la metodologia de treball, es treballarà amb unitats de convivència molt més reduïdes, que segons Sáiz, és el que s’està aplicant a Europa amb molt d’èxit, i que permet un model d’atenció centrat en la persona ‘on es dóna prioritat a l’autonomia, la dignitat i el respecte’. Per aquest motiu han de ser centres oberts i flexibles, en què els professionals es puguin adaptar a la realitat canviant, i considera que amb la integració dels dos centres ‘això ens ho facilita’.

De fet, s’ha distribuït el centre en quatre plantes, agrupant les persones en funció de la seva autonomia. Tot i que hi ha espais com la sala polivalent on es poden trobar tots els residents, els centres de convivència, on veuen la televisió, o fan els àpats, i on tenen les habitacions, són diferents a cada planta. A la primera i segona planta hi haurà les persones que tenen més autonomia, i per tant els espais estan pensats per afavorir-la, per exemple amb cuines obertes on els usuaris poden entrar a agafar el que vulguin si tenen gana. La tercera i la quarta planta, en canvi, és on hi haurà les persones amb més dependència, i on, per tant, la prioritat és la seguretat.

Juntament amb el trasllat dels pacients, aquest dilluns, els 32 treballadors del Solà d’Enclar també s’integraran al Cedre, i el que s’ha previst és que es distribueixin també en les quatre plantes de manera que tots els residents que vinguin de l’altre centre puguin mantenir algun dels treballadors a qui ja coneixen com a referent, i així sigui més fàcil la seva adaptació.

Amb l’acolliment dels 46 residents del Solà d’Enclar i els 7 pacients del centre de dia, el Cedre tindrà un total de 108 places ocupades, de les 120 que actualment hi ha disponibles. Si calgués, però, en un futur encara es podria augmentar en 22 places més a la cinquena planta del centre, que de moment no s’ha habilitat.