2013: Temps per a fer viva l’esperança

En entrar a l’Any Nou 2013, crec que tots hem pensat que enguany ens calia demanar, sobretot, el do de l’esperança per a cadascun i per a tota la humanitat. Per al nou any de gràcia que el Senyor ens regala, cal que ens proposem un compromís encara més fort d’amor i solidaritat amb els qui ens envolten i amb els qui més ens necessiten, certament, però sobretot ens cal revifar l’esperança. N’he parlat a tots els recessos on he participat i aquest ha estat el meu missatge per a l’any nou. Tenir esperança, ens obre al misteri de la nostra existència, que només s’aclareix en el misteri del Fill de Déu fet realment home com nosaltres (cf. GS 22). L’ésser humà és l’únic que espera, perquè està llençat vers el futur, vers l’eternitat. I necessita l’esperança per vèncer les pors de tot el que és advers en aquest món. L’esperança sempre està molt relacionada amb viure la fe en Déu de forma confiada i amb estimar de forma concreta i compromesa. Hem de fiar-nos de Déu que ens diu avui, com ho deia als exiliats del seu poble, temptats per la desesperació i el desànim: “Jo sé quins són els meus designis sobre vosaltres, designis de pau i no de desgràcia: jo us donaré un futur i una esperança” (Jer 29,11).

L’ésser humà necessita Déu, en cas contrari queda sense esperança. L’home mai no pot ser redimit només des de l’exterior. L’home és redimit per l’amor. Un amor incondicional, absolut. La veritable, la gran esperança de l’home, que resisteix l’adversitat malgrat totes les desil•lusions, només pot ser Déu, el Déu que ens ha estimat i que ens continua estimant fins a l’extrem.

I serà l’esperança la que ens portarà a treballar decididament per la Pau. “Feliços els qui treballen per la pau!” ha titulat Benet XVI el seu Missatge per la Pau de l’1 de gener. Ell destaca que “els que treballen per la pau són els que estimen, defensen i promouen la vida en la seva integritat”. El Papa defensa el dret a la vida i també el dret al treball, a la llibertat religiosa i al matrimoni entre home i dona, i afirma que el terrorisme, les guerres, les desigualtats socials i els fonamentalismes religiosos també representen un perill per a la pau. “La pau no és un somni, no és una utopia: la pau és possible. Els nostres ulls han de veure amb més profunditat, sota la superfície de les aparences i les manifestacions, per descobrir-hi una realitat positiva que existeix en els nostres cors, perquè tot home ha estat creat a imatge de Déu i és cridat a créixer, contribuint a la construcció d’un món nou”.

Durant tot l’any que estem iniciant, necessitarem molta “fe/esperança/caritat”, les tres virtuts unides en una única gran resposta a l’Amor incondicional de Déu. Així podrem afrontar crisis, reptes i dificultats amb coratge, per animar-nos en el camí de la vida, per superar fracassos i desencisos, per construir la societat més fraterna i justa que tant necessitem, per ser més solidaris amb els qui sofreixen, per estimar a semblança de Jesús, que neix humil i pobre a Betlem, i que santifica les aigües del món des del riu Jordà, perquè nosaltres puguem ser fills de Déu pel baptisme. Que la tendresa d’aquests dies de Nadal i Epifania ens mantingui oberts a l’amor, a la joia i a la solidaritat. Sempre amb esperança!