2013: Temps de fe per endavant

Certament que aquest any de la fe que vivim tindrà la majoria dels seus dies i els seus actes en aquest 2013 que acabem d’estrenar. Déu vol que visquem tot l’any agraint el do de la nostra fe, fent-la més conscient, i avivant la resposta a la gràcia de l’Esperit Sant que ens ha estat donada sense cap mèrit nostre. Un any per a la fe, un any per a l’acció de gràcies del nostre baptisme!

Ha de ser un any perquè els continguts de la fe siguin ben viscuts. Hem de conèixer millor allò en què creiem -els continguts de la nostra fe, el Credo-, i encara més, Aquell en qui creiem, i a qui creiem, perquè rere tot acte de fe, hi ha un amor i una resposta agraïda al Creador i al qui en Crist ens ha revelat el seu amor i la seva predilecció. Any de fe baptismal pel do que l’Església ens ha fet. Any de seguiment de l’estrella que ens condueix a la Paraula de Déu i a Crist, com aquells Mags que celebrem en la solemnitat de l’Epifania, que veient l’estrella “s’ompliren d’una immensa alegria” (Mt 2,10).

Una fe que ens ha de portar a mantenir viva l’esperança. Fe és esperar, “contra tota esperança” (Rm 4,18), confiar amb aquella esperança que ens sosté en els moments de sofriment, de fracàs o desencís, perquè és fràgil però alhora és forta. “És una noieta… que ens dóna el bon dia cada matí… petita esperança que es lleva cada matí” (Ch, Péguy). Esperança que no enganya, ja que es fonamenta en Déu mateix i en el seu amor, vessat per l’Esperit Sant. Ell és la nostra esperança; i volem viure refiats de les seves promeses, segurs que Ell és el Déu fidel que compleix el que diu. Comptem que no ens deixarà mai, ja que “perdura eternament el seu amor” (Sl 135).

Un any per a viure la fe desvetllant totes les possibilitats de la caritat i de la solidaritat envers el proïsme. I això en temps de gran crisi econòmica i amb tantes persones que sofreixen per carències doloroses, fins injustes, serà més important que mai. La fe només es fa viva per l’amor concret i responsable, ja que “la fe actua per la caritat” (Ga 5,6) i es demostra per les obres: “l’home és just davant de Déu per les obres, i no tan sols per la fe” (Jm 2,24). Fem-nos un propòsit de mantenir la solidaritat amb els qui tenen menys que nosaltres.

En aquest any hem de mantenir els compromisos adquirits, ser fidels a la lectura de la Paraula de Déu personalment i en família, la “lectio divina”, i valorar la pregària que ens acosta i ens fa uns amb Déu mateix. Serà un any per a unir-nos en tres pelegrinatges: Lourdes, Roma i Terra Santa, per retrobar les arrels de la nostra fe catòlica, amb Maria, la Verge Immaculada i els malalts, seguint les petjades dels apòstols columnes de la fe, i acostant-nos al Calvari i al Sant Sepulcre, per testimoniar amb valentia que Crist ha ressuscitat i que, qui viu i creu en Ell, no morirà mai més (cf Jo 11,26).

Serà un Any per a viure una Jornada/Assemblea diocesana el mes de juny, que serà de festa i de testimonis rellevants a la Diòcesi, ja que la fe l’hem de viure en l’Església, que ens ha acollit i ens ha regalat el do de la fe que professem; i en comunió amb el bisbe i entre nosaltres, perquè no treballem en va, sinó que es multipliqui la gràcia i així donem un bon testimoniatge de l’amor de Crist.