¿Apoderament?

Sentia empoderaments per tot arreu i no sabia què era el que em grinyolava, però el cert és que em causava un xerric a l’orella. Vaig pensar ‘és clar, és la sobredosi, aquesta molèstia empipadora que provoquen les paraules que es posen de moda i les sents usades a tort i a dret, com la cançó de l’Eurovisión, que s’acaba convertint en un malson. És el que va passar, per exemple, amb afectacions, i que es repetirà amb mil més perquè ara la informació va així’. Però no, van passar els mesos, l’orella s’hi va anar avesant i en canvi el dring antipàtic es mantenia. Un dia que vaig llegir apoderament vaig pensar ‘ja ho tens, és que la fan servir malament, perquè apoderament vol dir una altra cosa, i de seguida em vingué al cap l’apoderat dels toros, que certament no sembla un model gaire presentable per a l’esquerra, que és la que reivindica el terme’. Però no, resulta que el mot apoderament té aquesta doble vida, quasi contradictòria: ‘acció d’apoderar-se’ però també ‘acció d’atorgar un poder’, que és el que ens ocupa, en aquest cas als sectors més desfavorits. I finalment hi vaig caure: era senzillament un problema formal. El típic problema de confusió de prefixos. De la mateixa manera que els locutors d’esports han deixat d’aparellar els equips a les eliminatòries per emparellar-los (emparellar és al diccionari, però en un sentit restringit), l’esquerra ha tirat pel dret i ha traduït l’empowermentanglès per empoderament, sense fer cas de les recomanacions del TERMCAT.

I la cosa s’acabaria aquí, constatant una vegada més la diferència de sensibilitats entre l’autoritat i molts parlants, si no fos que… si no fos que la casualitat m’ha dut a rumiar-hi una mica més. Estreno el nou servei del DIEC, que t’enllaça directament amb quatre diccionaris (l’enhorabona!), i vaig a petar al de sinònims, que també és una novetat en línia. Hi cerco apoderament, i mira: ‘captura, conquesta, detenció, arrest, prensió, ocupació, usurpació, desposseïment, espoliació’. Es refereixen, òbviament, al primer dels significats, però el sentit comú em diu a cau d’orella: si la primera accepció és la més corrent, i té aquesta mala fama, vols dir que era tan perniciós decantar-se per l’altre prefix, ni que fos al preu de crear un mot nou? Remenant material lexicogràfic no aconsegueixo saber des de quan existeix aquest ús secundari que ara viu la revifada, el de donar a poble el que hauria de ser del poble. Però si el tornéssim a presentar al concurs del Neologisme de l’any (enguany hi era però no ha guanyat), el 2017 podríem certificar l’acta de naixement de l’empoderament oficial. I no solament en l’ús lingüístic.

TOTES LES NOTÍCIES