Resultats bons per al procés sobiranista els de diumenge. Només cal sumar els escons independentistes i els autodeterministes per evidenciar la derrota del partidaris de l’estatu quo. El Dret a Decidir ha guanyat de totes totes. L’independentisme de dretes i d’esquerres i l’esquerra favorable a donar veu a la ciutadania catalana perquè decideixi en seu futur en referèndum han guanyat, alhora que s’ha palesat un gir social rotund cap a l’esquerra.
Resultats bons per al procés sobiranista, sí, atenent alhora al fet que han estat unes eleccions molt marcades per la dinàmica de la política espanyola (fi del bipartidisme) i per l’ocultació deliberada per part de les televisions privades i publiques dels partits catalans sobiranistes més enllà de la demagògia i la desinformació emesa sobre la realitat catalana des de fa mesos i intensificada en les darreres setmanes.
Resultats bons per al procés sobiranista cert, però haguessin estat millors encara si no s’hagués instal·lat en l’imaginari d’un bon nombre de ciutadans la idea (l’hem combatuda i tal vegada no ens n’hem sortit prou) que no calia anar a votar en unes eleccions espanyoles perquè ja havíem “desconnectat” d’Espanya o que calia no fer-ho perquè no se’ns hi ha perdut res a Madrid. O encara pitjor: trasllado el vot (Arrufat dixit) a Podemos perquè ens lliuraran, a canvi, el referèndum. Per cert, una veritable quimera perquè és evident que Pablo Iglesias mai no guanyarà amb majoria absoluta. Almenys no està previst en els propers 15 anys!
El procés sobiranista a Catalunya, legítim i legal arran del mandat democràtic nascut del 27 de Setembre, té dissenyat el solc: acord entre Junts pel Sí i la CUP i acte seguit conformació del Govern (presidit per Artur Mas). Al llarg de divuit mesos implementació de les estructures d’Estat, la principal de les quals l’Agència Tributària i la Seguretat Social, la presentació de les lleis de desconnexió al Parlament i l’inici del debat constituent del text constitucional de la República. Tot plegat en un escenari en què, des de Madrid, no ens ho posaran gens fàcil. Al revés, intensificaran la pressió per tal que descarrilem, raó per la qual aspirem a gaudir no només d’una investidura de President i d’un govern sinó també de la necessària estabilitat parlamentària per tal d’arribar a port.
El procés constituent, és a dir amerar la societat catalana d’un debat de com ha de ser la República naixent, es convertirà ben segur en el punt de trobada en els popers mesos dels independentistes i dels autodeterministes perquè, uns i altres, anhelem una societat de democràcia excel·lent i molt més justa socialment.
Pendents, doncs, d’obrir el procés constituent, que esdevindrà una veritable revolució democràtica. Amb tot, no hem d’amagar el gran perill: que la CUP se’n despengés en l’assemblea del dia 27 de desembre i no fos possible formar Govern. Si això passés, la ciutadania que majoritàriament votà 27-S independència podria sentir-se decebuda i enredada.
I tothom ho pagaria car.
Per Joan TardA, diputat al Congrés de Madrid per ERC
