10 voltors negres s’incorporen al projecte de reintroducció d’aquesta espècie en perill d’extinció al Pirineu

voltor-negre10 nous voltors negres s’han incorporat aquesta setmana a les instal·lacions del projecte de reintroducció del voltor negre al Prepirineu de Lleida. Provenen de diferents punts de la península Ibèrica; han estat recuperats en diversos centres de fauna (Extremadura, Andalusia, Regió de Múrcia, País Valencià i Madrid), recollits a Majadahonda al centre de GREFA i posteriorment cedits al projecte.

Tots els voltors passaran un mínim de 6 mesos en instal·lacions d’aclimatació al Prepirineu de Lleida abans de ser alliberats: 3 animals a la instal·lació d’Alinyà i 7 a la instal·lació de Boumort. Durant aquest temps, seran alimentats amb les mínimes molèsties o interacció (se’ls deixa menjar dins la instal·lació), es familiaritzaran amb l’entorn (veuen l’espai natural que hi ha al voltant) i podran veure també altres voltors negres que ja hi ha en llibertat (que van a menjar als voltants de la instal·lació d’aclimatació). Tot això és molt important per afavorir l’assentament en aquesta zona un cop siguin lliures.

D’altra banda, pel que fa a la temporada de cria de 2014, hi ha 7 parelles formades, 4 de les quals a hores d’ara estan covant.

El projecte de reintroducció del voltor negre al Pirineu, el promouen el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya i la Fundació Catalunya – La Pedrera. GREFA i Trenca hi participen en l’assessorament i l’execució, juntament amb personal de l’Espai Natura Muntanya d’Alinyà i de la RNC de Boumort. L’Estació Biològica del Pallars Jussà desenvolupa diverses tasques educatives relacionades amb el projecte. REE participa de manera destacada amb el finançament dels emissors que permeten de fer el seguiment dels voltors negres del projecte.

El voltor negre (Aegypius monachus) és el rapinyaire més gros d’Europa i està catalogat com a vulnerable a la península Ibèrica, on hi ha el 90% de la població europea. A Catalunya es considera en perill d’extinció. És una espècie de voltor molt tímida en comparació amb el voltor comú. S’alimenta sobretot de cadàvers de mida mitjana o petita (ovelles i conills morts, restes de carronya).

El mes de setembre, la incipient colònia de voltor negre comptava al Prepirineu de Lleida amb 28 exemplars endògens, és a dir, alliberats o nascuts dins el marc del programa de reintroducció Boumort-Alinyà. Si hi afegim 4-6 voltors negres de fora que semblen haver-s’hi agregat, la colònia tindria ara al voltant de 30 individus.

Entre els anys 2009 i 2013, la iniciativa ha comptat amb finançament europeu a través del programa de cooperació territorial Espanya – França – Andorra anomenat NECROPIR (Biodiversitat sostenible al Pirineu: els ocells necròfags, símbols d’una gestió concertada). A més de Catalunya, hi han participat el govern d’Andorra, el de Navarra, la Diputació Foral d’Àlaba i la Ligue pour la Protection des Oiseaux (LPO) de França.

El programa se centra sobre les anomenades espècies carronyaires o necròfagues, trencalòs (Gypaetus barbatus), aufrany (Neophron percnopterus), voltor comú (Gyps fulvus), voltor negre (Aegypius monachus) i milà reial (Milvus milvus).

Totes basen la seva alimentació en l’eliminació de les despulles dels animals morts i els cadàvers de la ramaderia extensiva i d’altres animals salvatges.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.