Durant el mes passat el nombre d’aturats inscrits al Servei d’Ocupació va superar la barrera psicològica del miler i es va situar en 1.003. Davant d’això hi ha una pregunta a fer-se: el senyor cap de Govern, Antoni Martí, té alguna cosa a dir? Té en compte que d’aquests aturats, una mica més d’un 25%, tenen passaport andorrà i bona part de la resta resideixen al Principat des de fa molts anys? Sí, és cert que s’ha creat un pla d’ocupació des del Govern per a frenar l’atur però el resultat és evident: aquest flagell ha crescut força en els darrers mesos. En els darrers anys. Què significa ser aturat a Andorra? D’entrada només cobren una prestació per desocupació involuntària els casos més desesperats: no arriben ni al 12%. A Espanya o a França, els països del nostre entorn, els aturats cobren pel que han cotitzat amb un màxim de temps. Seguim. Als 3 mesos d’haver-se quedat sense feina l’aturat perd la cobertura mèdica de la CASS i si és resident quan hagi de renovar el seu permís de residència necessita una empresa que l’avali conforme està treballant. El que suposa bàsicament que molts perden la possibilitat de residir legalment al país després d’haver-hi treballat durant molts anys. Pels qui no ho saben, entre ells els que diuen que qui no treballa és perquè no vol, la pèrdua de la feina suposa una retallada en els ingressos i problemes psicològics pels aturats que es senten culpables de la seva situació en molts casos, inútils i desesperançats. Per no parlar que deixen d’estar al dia en les professions que abans exercien, el que els fa més difícilment contractables.

I així anem fent. Tampoc l’atur sembla la gran prioritat dels països del nostre entorn però ells pertanyen a la Unió Europea i en teoria els seus estats membres són solidaris entre ells. En teoria. Però Andorra podria solucionar aquest flagell de forma relativament fàcil. Com? Als anys 40 la Gran Depressió encara sacsejava els Estats Units (i altres països). L’entrada en la Segona Guerra Mundial va suposar el pràctic final de l’atur ja que el Govern va necessitar molts soldats i treballadors que fessin armes a les fàbriques. L’atur va passar del 15% al 1941 al menys del 2% al 1944. I altres països van viure experiències similars. Si la iniciativa privada no sembla poder crear llocs de treball és l’estat qui haurà de prendre el seu lloc, potser provisionalment, potser no. El pla d’Ocupació del Govern preveu crear menys de 200 llocs de treball i tindrà un cost d’un milió d’euros aproximadament. Acabar amb l’atur en les actuals xifres suposaria una despesa de 5 o 6 milions d’euros. Què haurien de fer aquests aturats? Hi ha necessitats per tot però no crec que aquest sigui el problema principal. Evidentment senyor cap de Govern pot no fer cas d’aquesta recomanació que ja ha demostrat el seu èxit i que donaria il·lusió i sentit de la utilitat als aturats del Principat, a més d’alguns ingressos molt necessaris. També serviria perquè poguessin fer despesa als negocis d’Andorra. I podria funcionar fins que l’economia es reactivés i per una despesa no gaire alta. Evidentment, torno a dir-ho, pot no fer cas. Però té alguna altra solució que no passi per la resignació a aquest problema?